Pere Calders: cels, paisatges i viatges
Quina cosa més absurda no és menjar a hores fixes tant si es té gana com no? Em penso que som l’únic animal de la creació que ho fa. Jo crec que la vida està plena de coses absurdes, de sorpreses, de paradoxes.
A. Munné/ M. Soler, «Entrevista a Pere Calders». El Món
Calders parla de l’absurd que forma part de les nostres vides. Una quotidianitat desconcertant per la que passegem amb la mateixa tranquil•litat que els seus personatges, com si la nostra fos una realitat comprensible, al nostre abast. D’aquí la vigència de la seva obra Cròniques de la veritat oculta, gairebé seixanta anys després de la seva publicació. Ho llegim al pròleg de la primera edició, escrit per Joan Triadú:
[...] personatges estireganyats, soferts, que, eternament girats cap al seu món, van units, sotmesos a la indefinible unitat de l’art. [...] personatges de palla i de paper, de filferro, serradures i parracs, estranyament conjuntats, i vibràtils, iguals en tot als humans, però no humans, que se’ns demostren mortals i dolorosos fins en la sang vermella que els fuig, [...] aquests inoblidables personatges, febles, il•lusionats, estupefactes, plens de sobresalts, afavorits per les meravelles, dominats per immundes o tràgiques dèries, petits i pobres en el caos inconscient, sota la superioritat de l’ordre que no comprenen. Tot plegat esdevé com un dibuix, il•lustració d’un cert home modern que tots coneixem i que, una mica, tots, els europeus sobretot, portem a dintre.
El programa de TV3 Material Sensible va dedicar un dels seus episodis a Pere Calders. A partir de les gravacions que va fer ell mateix durant el seu exili a Mèxic i dels comentaris dels seus tres fills, coneixem una part de la seva vida familiar. Una vida materialment fàcil però amb el patiment que comporta l’enyorament de la pròpia terra, devastada pel feixisme. A les imatges hi trobem un Calders amant dels seus i amb un gran sentit de l’humor. A vegades tota una calamitat, com en la seva faceta de conductor de cotxes.
I acabo amb un dels seus magnífics contes curts.
Carta al jutge
Distingit senyor:
Porto fins a les darreres conseqüències el precepte d’estimar el proïsme com a mi mateix i ara, quan he decidit suïcidar-me degut a males transaccions i a desenganys amorosos, acabo de matar un veí del mateix replà, segon pis tercera porta, amb perdigonada d’escopeta de dos canons disparats alhora. Gràcies a aquesta fidelíssima interpretació del meu afecte als nostres semblants, ningú no em podrà engaltar que ja m’ho diran de misses...