Fago: si et diuen que el teu germà és un assassí
Carles Porta. Fago: si et diuen que el teu germà és un assassí. La Campana, 2012
El periodista Carles Porta (Vila-sana, Pla d’Urgell, 1963) torna a les nostres llibreries i biblioteques amb un treball d’investigació sobre els fets que van tenir lloc l’any 2007 al petit poble de Fago, a Osca. Va ser un cas molt mediàtic, l’assassinat de l’alcalde del PP i el veredicte de culpabilitat de Santiago Mainar, ex-alcalde del PSOE, tots dos veïns del poble. Potser alguns de vosaltres l’heu comprat o regalat aquest Sant Jordi perquè ha estat un best-seller, com també ho va ser el seu llibre anterior Tor. Tretze cases i tres morts (La Campana, 2006) del que se n’han venut més de 50.000 exemplars i ha estat traduït al castellà i l’alemany. Si us va agradar el primer també us agradarà aquest. Tenen molts punts en comú: l’escenari, un poble de muntanya molt petit, un paisatge de postal que amaga un infern social, un assassinat, uns personatges amb personalitats extremes, un procés judicial ple d’irregularitats i un relat que t’atrapa des de la primera pàgina. Però hi ha també diferències importants. Si a Tor el treball periodístic era també protagonista de la narració, ara queda en un segon terme perquè, tot i la implicació de Carles Porta, només se’n fa esment al pròleg. Personalment ho trobo a faltar, a Tor les aventures dels periodistes, la rapidesa en què havien de treballar, la seva manera de relacionar-se amb la gent per extreure’n informació o el tractament de la notícia, era una aventura paral•lela que donava un contrapunt molt interessant a la història criminal. Però la diferència més important és l’enfocament. El mateix Porta ho explica: “Si a Tor vaig retratar l’odi que apareixia a cada cantonada, aquí a Fago m’ha atrapat el contrari: la tendresa que persisteix malgrat tenir-ho tot en contra, i la solitud d’aquestes dues germanes”. Parla de les dues germanes de Mainar que li fan costat des del primer moment, sobretot la Marisa, la seva germana gran. El subtítol ja dóna pistes: Si et diuen que el teu germà és un assassí. Marisa, una decoradora que vivia a Saragossa tan tranquil•la, recolzarà activament el seu germà, encara que de vegades, fins i tot ell, no la tracti bé, ni l’escolti ni l’entengui. Ens dóna la clau el proverbi xinès que obre el llibre i que es repetirà en el text “Estima’m quan menys ho mereixo perquè és quan més ho necessito”. Marisa serà una de les dues úniques persones (ella i Carles Porta) que es llegiran íntegrament les 4000 pàgines del sumari del cas, tot i que en la seva “resolució” hi ha intervingut una quantitat inaudita de professionals: policies, jutges, advocats, periodistes... Tots ells en surten molt mal parats. I amb raó. Els dubtes sobre la culpabilitat de Mainar són més que raonables. Però el més interessant és el retrat de Marisa Mainar, una dona lluitadora que s’enfronta a totes les adversitats imaginables per a defensar la innocència del seu germà i el seu dret a un judici just.