La Bufa. L'Ulisses d'Albert Mestres
L’Albert Mestres és autor d’una obra de teatre que es podria qualificar gairebé d’humorística. La protagonitza el mític viatger Ulisses, que desembarcarà al nostre club de lectura d’aquí pocs dies. La bufa (Proa, 1998) està escrita en vers, tot i que l’Albert reconeix que: excepte les cançons, la resta és en realitat prosa, però "puntuada" amb versos per aconseguir major musicalitat. L'escriptura de l'obra juga amb la traducció de l'Odissea de Riba, de manera que contraposa el llenguatge més planer i d'estar per casa amb aquest llenguatge quasi reinventat de Riba. No ens ha d’estranyar, doncs, que s’hagi adaptat al teatre en forma d’òpera sota el nom de La petita bufa. Aquesta òpera es va estrenar al Teatre Malic el 28 d’octubre del 1995 sota la direcció d’Andreu Carandell i música de Jordi Rossinyol. Carandell ens explica el procés d’adaptació de l’obra. Aquí teniu l’enllaç.
Sobre la direcció de La Petita Bufa
Us destaco un dels paràgrafs finals on el director manifesta la seva admiració per l’obra de l’Albert.
Quan vaig llegir la per primera vegada, no podia treure'm el somriure deIs llavis. M'ha passat amb altres obres de l' Albert, de qui he llegit ja tots els generes: novel•la, poesia, teatre. És un autor que m' enganxa. L'únic autor, deIs que he llegit fins ara, que reflecteix de veritat la meva generació. M'entusiasma com barreja temes clàssics i moderns, tot usant un llenguatge planer i llegendari. I, sobretot, la seva ironia, que Jordi Rossinyol va saber traslladar a la perfecció a la seva música. Recordo, per exemple, l’ària del "Vull tornar a casa", en que la música demanava a crits una paròdia de la passió sobreactuada deIs divos de l’òpera. La música, en fi, em va inspirar molt sovint tant com el text. A. Carandell
En una nota preliminar que trobem al llibret, l’Albert Mestres puntualitza que aquest text no s’ha d’entendre tant una obra de teatre pròpiament dita sinó com material textual per a un espectacle escènic. En aquest sentit i parlant de l’adaptació de Carandell, en una entrevista amb Francesc Castells de l’any 1999, l’Albert explica que : ...ara quan escric teatre el que pretenc fer no és proporcionar guions dramàtics, sinó crear el material verbal perquè uns altres el converteixin en experiència escènica. Una de les satisfaccions més grans que vaig treure del muntatge de La petita bufa va ser veure que allò que jo havia creat, el text, a les mans de Jordi Rossinyol es convertia en una cosa completament diferent, i encara a les mans d'Andreu Carandell, que en va fer la posada en escena, en una altra diferent de la meva i la de Rossinyol. És una experiència màgica.
La Bufa consta de cinc actes, sempre amb Ulisses com a protagonista: quan se’n va de l’illa d’Ogígia, pres i finalment alliberat del malefici de Circe, en una visita a l’Infern on dialoga amb fantasmes “que han basquejat la terra” com ara Anticlea, Hitler o Reagan (un sol personatge), Sòcrates i la reina Maria Antonieta.
L’obra acaba amb un Ulisses retornat finalment al seu casal desitjat.
Vull tornar al terrer pairal
vull veure l’espaiós casal
trepitjar l’espaiós casal
menjar carn a desdir
i beure el vi dolç a l’espaiós casal
jeure i dormir a l’espaiós casal
Circe
Circe
per l’amor de Zeus
per l’amor de Zeus
Però la pàtria d'Ulisses és en realitat una terra inhòspita i pobra. Un lloc on Ulisses s’hi avorreix mortalment
que això no és viure
valga’m Zeus val
ves
n’hi ha per riure
això és morir d’avorriment
això és qui passa any empeny
això no és estar com el porc a l’estaca no
això és més infern que infern
que l’endemà és l’avui i l’ahir
com gotes d’aigua
que el temps s’ha aturat
I la seva Penèlope, és ara una
vella creguda i xerraire
capblanca i sense dents.
Com veieu, l’Odissea i els seus personatges encara volten pel món, de mil maneres diferents, com diferents són les mirades dels creadors.