Club de Caldes de Malavella

Ulisses arriba al club de lectura

                                                                       Nausícaa per F. Leighton

Fem una petita pausa en els comentaris sobre Teresa Pàmies i parlem un moment del llibre que comentarem el mes de maig: l'Odissea.

L’Odissea d’Homer és un dels llibres crucials de la literatura universal. És per això que, en comptes de fer-ne una petita aproximació a través meu amb vista a la lectura de L’Ulisses de James Joyce com havíem previst, hem pensat que podríem dedicar-hi tota una sessió en la companyia de gratíssim record de Jaume Pòrtulas. Naturalment, qui vulgui pot llegir L’Odissea sencera, que és un dels màxims plaers sens dubte a què pot aspirar un lector, però per a qui se li faci costa amunt, en Pòrtulas proposa que llegiu el cant dedicat a Nausica, que és el VI i que conté moltes claus per endinsar-se una mica en el poema sencer.
Resumir qui va ser Homer i que van representar els seus poemes en l’antiga Grècia és cosa complicada i llarga, i vegeu si no l’apassionant llibre del mateix Jaume Pòrtulas Introducció a la Ilíada (Fundació Bernat Metge, 2007), que ronda les cinc-centes pàgines i on els matisos i les portetes i finestres que s’obren són infinits. Bé que La Ilíada era considerat el poema “major”, si es pot dir així, en època clàssica, L’Odissea connecta millor amb la sensibilitat contemporània. Es tracta, és clar, d’una distorsió, ja que és difícil separar la intenció i el sentit últim de tots dos poemes en el seu moment, però ho demostren les innombrables recurrències, interaccions, connexions de la literatura contemporània amb aquest poema homèric. L’Ulisses de James Joyce, doncs, no és un cas aïllat. Dins la nostra mateixa literatura hi ha una obra mestra com Odisseu d’Agustí Bartra, reeditada recentment. D’altra banda, tenim la sort de gaudir en català d’una altra obra mestra, la traducció de L’Odissea de Carles Riba, que supera el concepte de traducció i s’integra a la nostra tradició literària. Probablement això és perquè la narració del poema d’Ulisses s’estructura com una rondalla, en la qual el protagonista ha de passar una sèrie de proves abans d’assolir un objectiu, trànsit en el qual ell s’ha transformat, i aquesta és una trama característica de moltes narracions contemporànies, la de la iniciació: des del pas de l’edat adolescent a l’edat adulta fins a l’absurd kafkià passant per les experiències revolucionàries, bèl•liques o de l’exili.

Albert Mestres