Els contes de la paradoxa i la contradicció
Els contes de Pere Calders són un llegat extraordinari. Es llegeixen com si res, expliquen coses inversemblants però que semblen versemblants, sembla que no parlin de res però alhora tenim la sensació que ens parlen de coses profundes, això sí, com si res. És com si parlessin de la realitat des d’una altra òptica, o millor des d’una altra dimensió on la realitat fos interferida per la poesia. Són personatges normals, quasi anònims, esclaus d’una vida quotidiana que de cop i volta es veuen immersos en una situació insòlita i irreal, com si fos la cosa més normal del món. Són contes de la paradoxa i la contradicció, escrits amb una precisió quasi quirúrigica. Calders domina a la perfecció el ritme i el tempo i sap donar aquell clic al final que és la mestria absoluta de l’art del conte. Com a combatent republicà, Calders va haver d'exiliar-se. Quan va tornar de l'exili era un perfecte desconegut. Però els seus contes el van anar fent conèixer al llarg dels anys setanta fins que el grup de teatre Dagoll-Dagom van construir el seu primer, i afortunat, espectacle a partir d'aquests contes. Això a ell i els seus contes els va catapultar a la popularitat i a la centralitat de la literatura catalana contemporània. Probablement, sense ell, avui Monzó i Pàmies no existierien. És una lectura delectable.
Albert Mestres
Comentaris
Encara no els he llegit tots,però els contes son magnífics i s'ha de tenir una fantasia ,una idea molt clara del que es vol comunicar i una facilitat d'expressió perquè surtin tan "rodons" que em meravella. El post de l'Albert s'hi podria comparar: en poquísimes paraules en fa una descripció tan encertada que no quedaria mes que parlar a nivell concret de cadascun.
Estic descobrint en Calders, els seus contes a més a més de la fantasia i de les situacions inversemblants, s'hi transllueixen aspecte socials i reivindicacions de justícia que avuidia encara son vigents. M'agraden la seva crítica i sobre tot la descripció de personatges i de situacions.