Marc Romera a l'Aparador
Un enllaço amb una entrevista que li van fer a Marc Romera el gener d’aquest mateix any al programa de ràdio Aparador de poesia. Romera parla de L’aigua i de la poesia en general. Una poesia, la seva, que actua de dissolvent, que dilueix tota la brutícia i que per això esdevé negra, fosca.
El conductor del programa li pregunta perquè no escriu sonets i Marc Romera li respon que, de fet, n’ha publicat un. El trobem dins del poemari La pau del cranc (Edicions 62, 2002), I Premi de Poesia Sant Cugat en memòria de Gabriel Ferrater 2002. És aquest:
(sonet de l’esbudellador)
La pren a raig, la meuca que el temptava.
La polpa artrítica, l’esclat del foll,
l’angoixa de les plantes i el soroll.
La nit, la fa de dolls de pell amb bava,
d’epiteli estripat que n’ s’acaba
ni en la bauma del bony ni en el rostoll
ni en les ungles de gat ni sobre el toll
on s’ofega el desfici de la saba.
De tant desig la fa malbé i, al ras,
li prem la gola i li estripa l’alè,
li esgarrapa la sal; la sang del nas
li la llepa amb ofici i, prou serè,
fuig d’escena confós i aviva el pas
retrobat amb l’angoixa del plaer.
A la biblioteca tenim quatre llibres més de poemes del nostre convidat d’aquest divendres. Disfresses (Columna, 1990), La Mandra (Columna, 1994), La Mel (Eumo, 2002) i l’esmentat La Pau del cranc (Edicions 62, 2002).