Un infern damunt la sorra
L’Eulàlia ens explica quina ha estat una de les seves lectures d’estiu:
El camp d'Argelers, que em va interessar molt, sempre he pensat que no hem sigut prou justos amb la generació de la gent que va anar a la guerra, pares, avis... és una generació ingrata, van donar la vida i van perdre la guerra.
SOLÉ, Felip. Camp d’Argelers 1939-1942. Cossetània 2011
El mes de març de 1939 el fotògraf Robert Capa visita la platja nord d'Argelers de la Merenda a la Catalunya Nord. Un sorral on s’hi han anat a refugiar homes i dones, infants, vells, malalts, ferits, soldats republicants... tots ells fugint dels feixistes quan aquests finalment ocupen Catalunya. Fa un mes que van arribar els primers. És amb aquestes paraules que Capa descriurà el camp.
un infern damunt la sorra on els homes sobreviuen en tendes improvitzades i en cabanes de palla que no ofereixen més que una miserable protecció contra el vent i la sorra. Com a corol•lari no hi ha aigua potable, només l’aigua repugnant extreta de forats fets a la sorra.
Després de Capa no hi haurà més imatges d'aquest lloc.
El llibre ens explica com n'era de dura la vida al camp a partir d’una profunda investigació documental i de relats personals d’alguns dels pocs supervivents.
Els sofriments patits al camp d’Argelès quedaran gravats en la memòria de moltes generacions per dues raons: la primera és l’amargor de la derrota i la segona, el tractament d’exclusió atorgat per les autoritats franceses. (F. Solé)
Aquest treball ve precedit d'un documental emès al programa “Sense ficció” que l'ha estrenat l'any en el qual se celebra el setantè aniversari de la retirada republicana.
“Camp d’Argelers” és un documental que va més enllà dels tòpics per explicar què va significar realment aquest camp de concentració per a uns cent mil republicans catalans i espanyols que fugien del franquisme. El documental és un document únic que mostra com va ser la vida al camp de concentració republicà tot incloent entrevistes a més de vint testimonis directes, imatges d’arxiu i fotografies inèdites, així com també escenes dramatitzades de la vida quotidiana al camp. (Sense ficció, tv3)
En el mateix sentit, aquest proper cap de setmana i dins de la programació de Temporada Alta hi podem veure una obra que tracta el tema del camp d'Argelers des d'una perspetiva més personal. És la creació d’Àlex Rigola LabCanal: Argelès sur mer. Una aposta arriscada i innovadora. Un laboratori d’experimentació teatral en el que hi participa l'Olga Cercós, que alguns de vosaltres ja coneixeu perquè és l’actriu que va llegir els textos de la vinoteca que vam fer al club aquest febrer passat.
Us passo l’enllaç amb la notícia que ens ha fet arribar l'Olga, que també ens fa un comentari sobre el camp d'Argelers en el mateix sentit que l'Eulàlia: "és un tema del que no s'ha parlat gaire i s'ha de fer justícia,el que van patir els nostres avantpassats defensant la llibertat del país no té nom..."
Programació Temporada Alta: LabCanal:Argelès sur mer
A pròleg de “Camp d’Argelers 1939-1942” hi llegim:
Pensem com Samura Koichi: “Qui ha dit que el temps acaba amb les ferides? Més aviat caldria dir que el temps acaba amb tot menys amb les ferides. Amb el temps, la ferida només perd el seu contorn real. El que resta és una nafra sense cos.””Aquesta ferida d’on jo vinc”, cantava Léo Ferré.
Comentaris
El tema de l'exili republicà és frapant. Com més llegeixes més interés et desperta. A mi em va caure a les mans un documental que em va impressionar tant que vaig córrer cap a la Vajol per visitar el lloc en qüestió. Us adjunto el link per si us interessa : http://www.tv3.cat/videos/679309