Corren les nostres ànimes...
A partir de les cartes de Joan Sales a Màrius Torres descobrim les inquietuds vitals i literàries d'aquest gran poeta lleidatà. En aquesta entrada us proposo tres poemes seus. Un el dedica a Mahalta, la seva companya de convalescència Mercè Figueras; el trobareu musicat i interpretat per Lluís Llach, un suggeriment de la Magalí. Que vagi de gust.
Dolç àngel de la Mort, si has de venir, més val
que vinguis ara.
Ara no temo gens el teu bes glacial,
i hi ha una veu que em crida en la tenebra clara
de més enllà del gual.
Dels sofriments del passat tinc l’ànima madura
per ben morir.
Tot allò que he estimat únicament perdura
en el meu cor com una despulla de l’ahir,
freda, de tan pura.
Del llim d’aquesta terra amarada de plors
el meu anhel es desarrela.
Morir deu ésser bell, com lliscar sense esforç,
en una nau sense timó, ni rems, ni vela,
ni llast de records!
I tot el meu futur està sembrat de sal!
Tinc peresa de viure demà, encara.
Més que el dolor sofert, el dolor que es prepara,
el dolor que m’espera em fa mal…
I gairebé, donaria, per morir ara,
-morir per sempre!- una ànima inmortal.
UN HIPOCONDRÍAC A VIENA
Pianos blancs, penombres perfumades,
penjols de randes als balcons feixucs.
Al cor dels mobles trobaran els cucs
cabelleres de núvia, roses fades.
Amor, què hi fa si sóc foll o poruc
aquesta tarda de cristalls i jades?
M’he enamorat en va tantes vegades!
- I els mariscals s’alliten amb peücs.
Ara, en un prat ben blanc de margarides,
fóra plaent de jeure i de somiar
si les hores deixessin de voltar.
Mes ai! el vals s’enduu les nostres vides
per bells Danubis, naturalment blaus,
que xiulen una música de Strauss.
TORRES, Màrius. Poesies de Màrius Torres. Pagès, 2000
TORRES, Màrius. Poesies i altres escrits. Edicions 62, 1993