Enigmila literari IV
La Mila ens ha preparat un altre dels seus enigmes. A veure qui troba la resposta. La imatge us pot servir (o no) de pista.
Aquest cop us porto una gran história d'amor. La meva edició està traduïda al català per en Carles Riba, vell conegut del blog i, casualment, a la contraportada trobem una crítica d'en Francesc Parcerisas, la qual diu "Una de les meravelles literàries de la nostra cultura".
Us haig de dir que no se sap ben bé l'autoria inicial d'aquesta obra d'origen celta però la versió més coneguda és relativament moderna, del S.XIX.
Us poso un petit diàleg, a veure si us comença a sonar...
- Què sabeu doncs avui? Què us tormenta?
- Ah! Tot el que sé em tormenta, i tot el que veig. Aquest cel em tormenta, i aquesta mar i el meu cos i la meva vida!
Ell repetí:
- Amiga, què us tormenta?
- L'amor de vos.
Va, ja podeu començar...
Comentaris
Darrera de "bibliotossa" s'hi amaga una bibliotecària molt especial. Ho entendreu si llegiu el seu bloc "Vivint a la lluna", el teniu als recomanats de la web de la biblioteca. Una gran lectora que serà una dura competència als enigmiles ;)
http://bibliotossa.blogspot.com/
Carme! que bé que voltis per aquí! és un honor...
Per cert, la fotografia-pista, és la dels dos primers actors que van representar l'òpera "Tristan und Isolde" l'any 1865 : Ludwig Schnorr von Carolsfeld i la seva esposa, Malvina. Una òpera amb efectes secundaris. Diu la Wikipedia:
" Tres setmanes després de la quarta representació Ludwig Schnorr von Carolsfeld va morir sobtadament, provocant les especulacions a propòsit que l'esforç desplegat en el paper l'havia portat a la mort. L'estrés de la interpretació del Tristany també va ser reivindicat com la causa de la mort de dos directors d'orquestra: Felix Mottl l'any 1911, i Joseph Keilberth el 1968. Ambdós van morir mentre dirigien el segon acte de l'òpera." (És clar que amb la Wikipedia mai se sap).
Esperem el proper enigmila. Enganxen molt...
Sí, senyora!!!!!!!!!!!!
Sé que una altra persona també ho havia endevinat però, a més a més, la primera de totes va ser la Mercè, només enviar-li la primera pista ja ho va saber... Em sembla que ja és el segon enigma que endevina, haurem de començar a fer un rànquing...
Per acomiadar aquest enigma us deixo l'ultim paràgraf de l'obra de Joseph Bédier (erudit romanista i gran prosista en llengua francesa):
"Senyors, els bons trobaires d'antany, Béroul i Thomas, i missenyor Eilhart i mestre Gottfied, han contat aquest conte pr a tots els que estimen, no per als altres. Us envien per mi llur salut. Saludem aquells que són consirosos i aquells que són feliços, els malcontents i els desitjosos, els que estan alegres i els que estan torbats, tots els enamorats. Tant de bo trobin aquí consol contra la inconstància, contra la inconstància, contra la injustícia, contra el despit, contra la sofrença, contra totes les penes d'amor!"
Bé, després d'aquesta dosi de romanticisme, el proper enigmila serà molt diferent, com sempre, manteniu-vos alerta...
Tristany i Isolda! :-)
Teniu raó, aquesta és una gran història d'amor, amb tots els elements: la bellesa, l'amor impossible, la traició, la pietat i el desenllaç fatal... L'heu encertada, quan volgueu podeu donar el nom de l'obra.
De moment jo us posaré un altre fragment per qui encara no ho tingui clar:
"El rei descorda el seu mantell dels fermalls d'or fi, el llença, i el seu bell cos apareix. Treu la seva espasa de la beina, i repeteix en el seu cor que vol morir si no els occeix. El forester el seguia; li fa senyal de tornar-se'n.
Entra, sol, sota la barraca, amb l'espasa nua, i la brandeix... Ah!, quin dol si venta aquest cop! Però remarcà que llurs boques no es tocaven, i que una espasa nua separava llurs cossos.
- Déu, es diu, què veig! Cal occir-los? Al cap de tant de temps que viuen en aquest bosc, si s'amessin de foll amor, haurien posat aquesta espasa entre ells? I no sap tothom que una fulla nua, que separa dos cossos, és garant i guardiana de castedat? Si s'amessin de foll amor, reposarien tan purament? No, jo no els occiré ; seria gran pecat de colpir-los ; i, si jo despertava aquest dorment i l'un dels dos era occit, ne parlarien molt de temps, i per la nostra vergoya. Però jo faré que, en deixondir-se, sàpiguen que els he trobat adormits, i que no he volgut llur mort, i que Déu s'és apiadat d'ells. "
Què? S'han encés algunes llumetes?
Em sembla que ja tinc l'enigma. Una de les grans històries d'amor de la literatura universal, escrita en francès, però llegenda d'origen celta, amb una òpera... Sí, ja el tinc! Ell és noble i valent, ella és bella.... Amor romàntic i tràgic: "L'amor que sentien l'un per l'altre els va dur a la mort".
Veig que us comença a picar la curiositat...
Responent a la segona pregunta, sí, s'ha fet pel·lícula, que no va tenir gaire història i, també, una òpera.
Amen per la primera qüestió. L'idioma original de l'obra és el francés.
Us posaré un petit fragment, en francès ,del romanç en prosa de l'obra:
"Nous avons perdu le monde; et le monde nous; que vous en samble ami?
Amic, quand je vous ai avec moi, que me fault-il dont? Se tous le mondes estoit orendroit avec nous, je ne verroi for vous seule"
Com ho porteu...?
Avui estic una mica espessa i no ho acabo de veure clar. En quin idioma es va escriure originàriament l'obra? N'han arribat a fer alguna pel·lícula? Vaig una mica perduda, la veritat.