Hallelujah. Música per a la lectura de "Mansfield Park"
Aprofitant que estem llegint aquesta novel·la d'amors possibles i impossibles, de fugides d'amants, de finals feliços i dramàtics, etc...he pensat que ja posats ens hi acabem de llençar de cap i ens ensucrem definitivament la lectura. Ens posarem romàntics doncs. Us enllaço amb un vídeo que és un recull d'escenes de diferents pel·lícules basades en novel·les de Jane Austen. No m'interessa tant el contingut visual com el musical. El cantant que versiona "Hallelujah", aquest magnífic tema de Leonard Cohen, és Rufus Wainwright, un cantautor nord-americà amb una veu poderosa. Escolteu-lo i jutgeu vosaltres mateixos/es.
Aquí la teniu interpretada pel seu autor: Leonard Cohen.
Hi ha més artistes que l'han versionada. Jo em quedo amb la d'en Jeff Buckley, La trobareu al seu àlbum "Grace" (1994). Senzillament impressionant.
La lletra, en anglès i traduïda al castellà.
"Hallelujah"
Now I've heard there was a secret chord
That David played, and it pleased the Lord
But you don't really care for music, do you?
It goes like this
The fourth, the fifth
The minor fall, the major lift
The baffled king composing Hallelujah
Hallelujah…
Your faith was strong but you needed proof
You saw her bathing on the roof
Her beauty and the moonlight overthrew her
She tied you
To a kitchen chair
She broke your throne, and she cut your hair
And from your lips she drew the Hallelujah
Hallelujah…
You say I took the name in vain
I don't even know the name
But if I did, well really, what's it to you?
There's a blaze of light
In every word
It doesn't matter which you heard
The holy or the broken Hallelujah
Hallelujah…
I did my best, it wasn't much
I couldn't feel, so I tried to touch
I've told the truth, I didn't come to fool you
And even though
It all went wrong
I'll stand before the Lord of Song
With nothing on my tongue but Hallelujah
Hallelujah…
Traducció al castellà:
He oído que existe un acorde secreto
que David solía tocar, y que agradaba
al Señor.
Pero tú realmente no le das mucha
importancia a la música, ¿verdad?
Era algo así como la cuarta, la quinta
cae la menor y sube la mayor.
El rey, confundido, componiendo un aleluya.
Aleluya…
Tu fé era fuerte, pero necesitabas una prueba.
La viste bañarse en el tejado.
Su belleja, y el brillo de la luna, te superaron.
Te ató a la silla de su cocina.
Rompió tu trono, y cortó tu pelo.
Y de tus labios arrancó un aleluya.
Aleluya…
Dices que tomé su nombre en vano.
No conozco siquiera su nombre.
Pero si lo hice, bueno, realmente, ¿qué significa para tí?
Hay un resplandor de luz
en cada palabra.
No importa la que hayas oído.
La sagrada o la rota. Aleluya.
Aleluya…
Hice lo mejor posible, no fue mucho.
No podía sentir, así que intenté tocar.
Dije la verdad, no te tomé el pelo.
Y aún así
todo salió mal.
Permaneceré ante la oración del Señor,
sin nada en mi lengua más que el aleluya.
Aleluya…
Comentaris
Dues versions més:
Una de John Cale, membre de la mítica banda Velvet Underground.
http://www.youtube.com/watch?v=ckbdLVX736U
I aquesta altra, molt diferent, d'Enrique Morente
No hi ha imatges, però crec que no importa en absolut.
http://www.youtube.com/watch?v=b71zyTZv2Kk
I encara me'n deixo...
molt bona la versió d'en Buckley, però tinc debilitat pel Rufus ....
i per aquesta escena també :
http://www.youtube.com/watch?v=fgjlNzq_Qjw&feature=related
Gran interpretació d'en Rufus... Aquest noi va venir aquest estiu a Girona, no sé si a Cap Roig o a Perelada.
Haig de dir que m'estic divertint molt amb la lectura, sembla que jugui amb una casa de nines i tots els seus habitants...