Fotografies de la trobada i del sopar del club: Mary Nash
El divendres 23 vam gaudir d'un club de lectura molt especial amb la Mary Nash. Tot i que el llibre que vam proposar, "Rojas", no era de fàcil lectura, crec que parlo per tothom quan dic la trobada va ser molt interessant, una de les millors que hem fet fins ara. Us enllaço amb un petit recull fotogràfic de la xerrada i del sopar posterior (que també va anar molt bé).
Per visualitzar les fotos feu un clic aquí.
També us vull passar una cançó de guerra interpretada per la Sílvia Pérez Cruz amb el grup Coetus per tal de "completar" el repertori de música republicana del que vam gaudir després de sopar...L'autor de la cançó és Chicho Sánchez Ferlosio (1940-2003), fill de l'escriptor falangista Rafael Sánchez Matas, que molts recordareu pel llibre de Javier Cercas "Soldados de Salamina"
Comentaris
Rojas, un nom que ho diu tot. Ens trobem a la Sala de plens de la Casa Rosa, un lloc amb molta categoria, la categoria que es mereix el club de lectura i l’autora convidada.
Mary Nash, historiadora de les que hi ha poques. D’origen irlandès, rossa i molt curiosa. Es presenta a Espanya i gràcies a antics papers cercats a un arxiu (l’Infern de Barcelona) decideix indagar en el paper que van tenir les dones a la guerra civil per elaborar la seva tesi.
Ens trobem a la dècada dels 70 i les recerques no són fàcils. Estem a les acaballes del franquisme, però tota la documentació relacionada amb la guerra civil encara és molt tabú. El gruix es troba a l’arxiu de Salamanca, regentat i custodiat encara pels militars. Desprès de molt intentar i molts entrebancs aconsegueix tot o gairebé tot el que necessita; però no es conforma, no està satisfeta. Busca, remena i troba que a Amsterdam també hi ha un arxiu amb documentació important. Ells, els nostres compatriotes holandesos, es van dedicar a prendre tota mena de material considerat aquí clandestí per poder-lo salvaguardar.
I bé, després de molt mesos d’estudi i treball dur es publica la seva tesi, a l’any 77. Després de temps, Nash recupera els antics documents i els revisa, h fa una nova lectura i decideix replantejar allò que havia creat. D’aquí surt Rojas, el manuscrit que ens porta a celebrar aquest club de lectura.
Un llibre dur, difícil però molt interessant. On les dones, les eternes anònimes, tenen un paper protagonista. No sempre surten ben parades, com en el cas de les milicianes, però el que si es cert és que tenen veu i vot al llibre. La realitat és la que és i no es pot canviar; tan si van ser tractades com a meuques com si van tenir un paper important a la història com a militants o com a polítiques o simplement si van fer una gran labor a la reraguarda.
En fi, un llibre que ajuda a aprendre del passat, per gaudir del present i lluitar per un millor futur.