Fotos de la trobada amb Teresa Solana
Aquí hi trobareu les fotografies de la xerrada amb la Teresa Solana. Us faig arribar també un comentari de la Montse sobre el final d' "Un crim imperfecte" per si voleu continuar parlant del llibre.
"ja es feia tard i el col.loqui s'hagués allargat massa,però també volia comentar q el final de la novel.la tampoc m'ha agradat tal com l'autora va comentar q altres persones li havien dit.Que l'assassí quedi lliure es un final com un altre, però q en faci còmplices els lectors perquè vulgui despertar sentiments positius cap a ell i els bessons quedin tan tranquils dient q arrossegarà la culpa tota la vida...i ells, que no l'arrossegaran? perquè justificar un assassinat perpetrat a sang freda, planificat i amb la possibilitat de mes morts diferents de la víctima...no sé...potser per aquests sistema se'n justificarien molts d'assassinats.Precisament perquè els bessons son bones persones tal com deia l'autora,aquest final no pita."
Comentaris
holes companys,
Mila maca, jo no hi era, pu lu tant la del comentari és l'altra Montse (Ariño).
Vaig deixar el llibre a mitjes perquè jo no podia venir i perquè la meva germana tingués temps de llegir-lo ... i haig de dir que l'agafo ara per acabar-lo i em costa avançar perquè no té massa diguem-ne ... consistència ... és bastant superficial i no em toca cap fibra (també és cert que les tinc amagades sota una espessa capa de grassa), ejeje
A més, entremig-entretant-dementres vaig pillar "Cumbres borrascosas" i aquest sí que em té en un "sin vivir" ... aixxxx
Montse (la Fernández)
Carai Montse, sort que divendres no hi eres...
Jo encara no he arribat al final però ja és públic que la novel·la no m'ha entusiasmat. Amb tot el respecte que em mereix que una persona escrigui un relat i li publiquin, l'he trobat més aviat fluixa i encara no m'ha enganxat...
Ja ho vaig comentar divendres en petit comité però em va molestar molt que es fes servir l'estereotip de la secretària que només es preocupa de tenir les ungles ben pintades i que la gent pija ha de ser de tendència conservadora. Finalment crec que no s'aguanta que una persona tan normal com l'Eduard no li hagués explicat mai a la seva dona que tenia un germà, i a sobre, bessó...
I encara no l'he acabat...