Biblioteca Manuel Vilà i Dalmau Tossa de Mar

Amada

La Sethe és una esclava fugitiva que fa divuit anys que viu en llibertat. Viu amb la seva filla Denver en una casa que està viva i bull de rancor. Les assetja la violenta presència d’una nena morta: la filla de la Sethe que va morir sense nom, la làpida de la qual porta gravada una sola paraula: «Amada».

Indignitat

Quan Lea Ypi descobreix a les xarxes socials una foto dels seus avis, de lluna de mel als Alps el 1941, s’enfronta a moltes preguntes. Li havien dit que la documentació de la família s’havia destruït, però allà els tenia: l’àvia Leman i el seu marit, l’Asllan Ypi, glamurosos i somrients, mentre la Segona Guerra Mundial arrasava Europa.

Rosa càndida

Rosa candida comença amb una pèrdua i amb una herència poc habitual: l’afecte per les flors. El seu protagonista, un noi solitari i discret, ha après de la mare a cultivar roses a Islàndia, on pràcticament és impossible que creixin

Un assumpte familiar

Odissea

Fa més de dos mil anys que les aventures que va viure Ulisses en el seu retorn a Ítaca desperten i exciten la imaginació de lectors, poetes i artistes. L’engany de Polifem, el cant de les sirenes, el descens als inferns, són alguns dels episodis més coneguts d’aquests deu anys que va trigar Ulisses a tornar a casa.

El dia que va morir en Nils Vik

Al cor de Noruega, un transbordador salpa silenciosament d’un moll; així comença l’últim viatge d’en Nils Vik, un home normal i corrent amb una feina aparentment senzilla: transportar gent d’un cantó a l’altre del fiord i retornar-la a casa sana i estàlvia. I avui, un dia plujós del mes de novembre, s’ha despertat sabent que és el seu últim dia a la terra.

Kolkhoz

Kolkhoz és el llibre més íntim d’Emmanuel Carrère: un retrat familiar apassionat que arranca amb el funeral d’Estat de la seva mare, Hélène Carrère d’Encausse, gran figura de la intel·lectualitat francesa, primera dona al capdavant de l’Acadèmia i una reconeguda autoritat en l’estudi de la historia russa.

La pregunta 7

Si H. G. Wells no hagués fugit de la seva història d’amor amb Rebecca West, potser no hauria escrit mai un llibre on una arma era capaç de devastar el món en pocs minuts. Si Leo Szilard, un físic hongarès que vivia a Londres refugiat del règim nazi, no hagués llegit aquest llibre, no s’hauria imaginat mai una reacció nuclear en cadena.

Mentre em moria

Mentre l’Addie Bundren es mor, a tota hora sent la remor del martell i el xerrac amb què el seu fill gran, en Cash, li va construint el taüt ben bé sota la finestra de l’habitació on ella agonitza. Quan la mort arriba, els seus cinc fills i el seu marit, l’Anse, un granger del comtat de Yoknapatawpha, carreguen el cos de la mare al carro i, amb un parell de mules i en plena calorada de juliol, emprenen un viatge llarg i accidentat cap a Jefferson, on ella volia ser enterrada.

El jardiner i la mort

«El meu pare era jardiner. Ara és un jardí», escriu un home que vetlla el seu pare. Mentre passen els dies, se submergeix en un monòleg interior i evoca records de la seva infantesa, alhora que ens ofereix una crònica sobre una generació, la dels homes búlgars nascuts a les acaballes de la Segona Guerra Mundial. El comiat del pare significa la desaparició d’ell com a fill i, per tant, de tot un món sencer.