L'any 1931 a la mort del seu propietari el senyor Lambert Mata, important bibliòfil barceloní, l'Ajuntament de Ripoll va rebre en herència un valuós llegat bibliogràfic que, en arribar a Ripoll i donat el seu volum, va quedar dipositat en diverses dependències municipals. La primera operació fou buscar un edifici que pogués encabir tots els llibres, es va optar per l´antic Col•legi de Segon Ensenyament, i es va designar una persona que s'encarregués de la seva ordenació i custòdia. Aquesta persona fou Marià Font Aliguer, oficial d´arbitris de l'Ajuntament. Dins el mateix any 1931 és nomenat regidor de cultura i bibliotecari Zenon Puig, qui inicia la redacció d'un registre de les obres ja ordenades. L'Ajuntament era conscient que calia donar una utilitat al fons, fer-lo consultable i transformar-lo en un instrument de treball per als investigadors.
Cada vegada, però, es fa més palesa la necessitat de donar una eficàcia i de vertebrar-la d´una manera o altra a la Xarxa de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. El 1933, amb data 31 de juliol, el Consell Ordinari de l'Ajuntament acorda sol•licitar al Conseller de Cultura de la Generalitat la incorporació de la biblioteca a la Xarxa. Es tractava de posar a l'abast dels estudiosos el fons antic, però també de crear, annexa, una secció de lectura popular. L´Ajuntament hi posaria l'edifici, el fons que ja posseïa, i es faria càrrec de les despeses de manteniment. La Generalitat hauria de facilitar la instal•lació, el fons modern amb el seu increment anual i la bibliotecària. Les gestions foren lentes però el 8 de setembre de 1937 el Conseller de Cultura nomena bibliotecària interina Ramona Masvidal i li encarrega confeccionar l'inventari i començar la catalogació del fons. La creació definitiva quedà però a mitges: pel gener de 1938 continuaven les negociacions perquè l'Ajuntament no havia trobat un edifici escaient ni els diners per a la seva habilitació.
Com tantes altres institucions del nostre país veié interrompuda la seva evolució amb la desfeta en acabar la Guerra Civil.
L'Ajuntament, però, no va renunciar mai a tenir una biblioteca com es mereixia el fons Mata i a més havia pres consciència que els habitants de Ripoll en necessitaven una. Passada la Guerra Civil, Zenon Puig intenta restablir les relacions amb la Biblioteca de Catalunya (anomenada “Central” per l'administració franquista i atribuïda a la Diputació de Barcelona). Finalment s'arribà a un acord amb el “Ministerio” i l´any 1963 s'inaugurà la biblioteca que passà a formar part de les biblioteques del Centro Coordinador de Bibliotecas.
A la mort de Franco i amb els traspassos del Ministerio a la Generalitat, el 1981, va entrar a formar part de la Xarxa de Biblioteques d'aquesta administració.
La nova biblioteca inaugurada el 22 d´abril de 2009 ocupa un edifici de nova construcció de 1800m2 distribuïts en dues plantes

*Dades extretes del pròleg a càrrec de Maria Porter i Moix del llibre Catàleg de la biblioteca "Lambert Mata" de Ripoll. Generalitat de Catalunya, 1989