Sicalípticas

Comentari:

El llibre vessa de connexions culturals cap al futurisme, el dadaísme, la novel·la eròtica popular, el presentisme de Ramón Gómez de la Serna, cinema, boltxevisme i mil i una branques més que ens ajuden a entendre la història de vedettes com Raquel Meller –Charles Chaplin va plagiar "La violetera"-, La Bella Otero, La Chelito, dones singulars de començaments del segle XX que van immortalitzar les composicions d’Álvaro Retana o José Padilla donant-les forma definitiva amb les seves picants actuacions. Una obra de referència que es completa perfectament amb "Las picardías de nuestros abuelos", d’Antonio Gómez, més centrat en la reproducció i comentari de més de 70 lletres de diferents cuplets com "La pulga", "La vaselina" o "El masaje".

Resum:

Possible neologisme a partir de sífilis i epilèptiques, les sicalíptiques van passejar el seu erotisme pels escenaris de tota Espanya com a hereves tant de les cabareteres com dels infames espectacles d’explotació de l’epilèpsia i la histèria a hospitals psiquiàtrics -sessions fotogràfiques i actuacions obertes al públic a l’hospital de La Salpêtrière- amb "cuplés" de lletres ambigüament -o no- sexuals i falsament candoroses. Aquest impressionant estudi de Gloria G. Duran ens explica de forma admirable la història d’aquestes dones que amb la seva llibertat sexual van escandalitzar i entretenir els nostres avis.