BIOGRAFIA DE RAFAEL VILÀ BARNILS (Arbúcies, 1907-1988)
Rafael Vilà Barnils, poeta i escriptor, nasqué a la vila d’Arbúcies el 15 de desembre de l’any 1907. Al llarg de la seva infantesa, i per motius d’estudis, féu llargues estades a les poblacions de Girona, Barcelona i Olot.
La seva joventut, entre els anys 1928 i 1936, la passà a Arbúcies, la seva vila natal, i és precisament en aquesta època quan començà a cultivar el gènere líric. Segons paraules de Rafael Vilà: ...”Venia a Arbúcies durant les vacances, però les trobava tan curtes que em passaven volant. (...)Una de les meves aficions juvenívol.les i estiuenques era jugar a futbol, l’altra la poesia, que encara em dura, i la música (...)” D’aquesta època ja destaca el seu Catecisme Lluscal, doctrina pròpia de la Penya els Lluscos i que signava sota el pseudònim Rafaeli Vilanorum.
L’any 1936, i just després de casar-se amb Dolors Serra Comellas, va esclatar la Guerra Civil Espanyola ,i va haver de marxar i exil.lar-se a França, al camp de concentració d’Arles-sur-Tec fins el dia 21 de març de 1939; data en què fou traslladat a la Presó Provincial de Girona ...“juntament amb deu arbuciencs més, cinc viladrauencs i nou hostalriquencs (...)”, segons paraules de l’autor. L’estada a la Presó Provincial de Girona durà vuit mesos. En tornar a Arbúcies, després de quatre mesos de llibertat, tornà a ser novament empresonat a causa d’una denúncia.
Rafael Vilà, home afable i amb un gran sentit de l’humor, explica amb un to cordial però irònic, dins el seu relat Presó de Girona, cel.la 5 b com va demanar al carceller per tornar ingressar a la mateixa cel.la on havia conviscut juntament amb 14 companys més i amb els quals es sentia molt unit anímicament i física, sobretot per qüestions de manca d’espai a l’interior.
Quan va sortir de la presó de Girona, l’any 1940, es va traslladar a viure a Reus, on ben aviat va començar a participar de la vida social de la ciutat; com ho demostren diverses fotografies publicades a la revista local Perxada de la primera època, i on el veiem en diversos nomenaments de la Pubilla de Reus, amb L’Orfeó Reusenc, al Col.legi La Salle, i actuant com a rapsode en recitals de poesia. A Reus, féu amistat amb d’altres autors poètics com Fèlix Graells Farró, Joaquim Santasusagna, els germans Casajuana, Josep, Teresa i Miquel Pàmies, Xavier Amorós, etc.
No va ser fins els anys 70, època en què el règim polític del General Franco ja no exercia una opressió tan dura, quan va tornar de nou a Arbúcies...”dels seus anys de desterro a Reus” , segons ell mateix. La relació amb la vila d’Arbúcies es consolidà durant els anys de transició, entre 1975 i 1976, anys en què col.laborà amb grups locals d’Òmnium Cultural i en revistes arbucienques com Baix Montseny i Montseny de Sant Celoni.
Rafael Vilà Barnils és recordat pels arbuciencs pel seu caràcter afable, una mostra en són les paraules de Jaume Soler, Alcalde d’Arbúcies des de l’any 1979, en una entrevista publicada a la revista Perxada on diu ...” Home alt, escardalenc, vestit amb polida senzillesa i amb un diari sota el braç amb qui topava els diumenges al migdia a la Placeta del Encantats...és [ motiu] d’orgull per la seva trajectòria política i vital (...)”.
Podem constatar a partir de diverses fotografies datades del 1982, que va fer novament de rapsode en recitals a l’antiga Biblioteca de la Fundació “la Caixa” d’Arbúcies (1968-1999), on declara ...”Reus tenia una biblioteca ben nodrida (...) cosa que vaig trobar a faltar molt a Arbúcies quan vaig tornar de l’exili.”
En diferents anys, va fer un total de cinc recitals en aquest centre de lectura. L’any 1983, l’Ajuntament d’Arbúcies li ret un homenatge en reconeixement de la seva trajectòria política i la seva dedicació, ús i cultiu a la llengua catalana: fou un poeta obstinat a escriure, usar i divulgar la llengua catalana quan aquesta era perseguida.
Finalment dir que Rafael Vilà morí a Arbúcies el 10 de juny de 1988, als 81 anys, i després de portar una vida marcada per l’ànsia de voler retornar cap a la seva vila natal : Arbúcies.
©Sílvia Fontbona