Alfred & Emily. Els meus pares, l'Alfred i l'Emily, eren extraordinaris, cada un a la seva manera. El que tenien en comú era una gran energia. La Primera Guerra Mundial els va perjudicar a tots dos. La metralla va destrossar la cama al pare, i a partir de llavors en va haver de portar una de fusta. El gran amor de la mare, un metge, es va ofegar al Canal. Ella no es va recuperar mai d'aquesta pèrdua. He provat de donar-los la vida que haurien pogut tenir si no hi hagués hagut la Primera Guerra Mundial." Doris LessingAls noranta anys, després de tota una vida, Doris Lessing continua enfrontant-se a les ombres del seu passat familiar. Fent un esforç extraordinari i bellíssim per alliberar-se d'aquest llegat, l'autora s'endinsa en les vides dels seus pares tot imaginant la vida feliç que haurien pogut dur si la Primera Guerra Mundial no els hagués ferit irrevocablement, i confrontant la seva vida real amb els seus propis ambivalents sentiments.
Doris Lessing (1919, Pèrsia), una de les escriptores contemporànies més cèlebres i reconegudes del segle XX, només tenia cinc anys quan els seus pares es van traslladar a Rhodèsia -l'actual Zimbabwe-. El 1949 va viatjar per primera vegada a Anglaterra, on va arribar amb el manuscrit de la seva primera novel·la sota el braç, The Grass is Singing (1950). D'entre la seva llarga i prolífica obra literària destaquen el cèlebre El quadern daurat (1962; Edicions 62, 2008), llibre emblemàtic del feminisme dels anys seixanta i setanta, The Memoirs of a Survivor (1974), The Diary of a Good Neighbour (1983), La terrorista bona (1985), Històries de Londres (1992), Mara i Dann, una aventura (1999) i La Clivella (Edicions 62, 2008). La qualitat de la seva obra i la seva actitud profundament compromesa li han valgut nombrosos premis internacionals, com ara el Premi Catalunya 1999, el Príncipe de Asturias 2001, i el Premi Nobel de Literatura 2007 "per la seva èpica narrativa de l'experiència femenina, que amb escepticisme, passió i poder visionari, ha sotmès a examen a una civilització desunida".
Text extret de: http://www.grup62.cat/llibre-alfred-i-emily-106117.html
Reunió prevista pel dia: 31 de juliol de 2014
En la poesia de Clementina Arderiu trobem una força personal envejable, un esforç conscient i intel·ligent de construcció de la pròpia vida... I en segon lloc, una tensió semblant entre facetes contraposades del nostre caràcter, que s'ha vist conformat sota pressions educatives i socials no pas tan diferents com es podria pensar (...)
De la mateixa manera que encara viu en nosaltres "la filla obedient del pare" i hem de teixir i reteixir aquell altre ésser que anem descobrint i creant en nosaltres, en Clementina Arderiu hi ha una "petita esbojarrada" que clama, que res no aconsegueix de fer emmudir al llarg de la seva obra poètica. I hi ha una revoltada que, ara i adés, ha de tornar a tancar en aquella cambra fosca on ni l'amat ni tan sols ella mateixa no hi podria entrar sense perill.
Clementina Arderiu em sedueix quan parla a Contraclaror. Si totes les antologies són tendencioses, aquesta ho és volgudament, explícitament... el conjunt de la selección reflecteix essencialment la meva Clementina. És a dir, la part de la seva obra que sento com a més perdurable i que em dóna -ens dóna- terra on arrelar i saba vella per a les fulles noves.
Maria-Mercè Marçal
Text extret de: http://tienda.horsori.net/classiques-catalanes
Renunió prevista pel dia: 26 de juny de 2014
La Sílvia arriba al casalot de Menorca del seu marit buscant la llum i la pau per pintar, però el que hi troba és la claustrofòbia d'una illa i el terror d'una família que amaga un secret. Ella i el seu fill lluiten per sortir-se'n gràcies a un nou amor que els ajuda a entendre que a la vida no s'ha de tenir por de res.
A Pura Sang res és el que aparenta. Dos mons tan diferents com la Menorca rural i la Barcelona de l'Eixample marquel el ritme d'una novel·la que segueix el fil d'un misteri. Una història passional amb els elements gòtics que explora els límits de la bogeria i que ha estat guardonada amb el Premi Sant Joan Unnim 2012.
Ada Castells (Barcelona, 1968) va iniciar la seva trajectòria literària el 1998 amb una novel·la sobre els seus avantpassats protestants, El dit de l'Àngel. També ha publicat Mirada, una novel·la en contra de la dictadura de la imatge, i Tota la vida, una reflexió sobre la creació artística basada en la vida del pintor alemany Caspar David Friedrich. Es guanya la vida amb el periodisme i fent cursos d'escriptura.
Text extret de la contraportada del llibre: Castells, A. Pura Sang. Edicions 62, 2012
Reunió prevista pel dia: 29 de maig de 2014 a les 21.00h
Comptarem amb la presència d'Ada Castells
Sylvie, joia de la literatura del segle XIX i la millor narració que ens va deixar Gérard de Nerval, ha esdevingut amb el temps un referent inexcusable de la narrativa europea moderna. Amb un estil del tot clàssic, Nerval s'enfronta a una temàtica pròpia del romanticisme més exigent, oferint-nos, a més, un tractament magistral per a alguns dels motius amb gran futur a la tradició literària europea: les relacions entre memòria i escriptura, la circularitat del temps poètic o els atzars de la percepció. En les conferències sobre narrativa que Umberto Eco va llegir a la Universitat de Harvard, va presentar Sylvie, abans d'analitzar-la en profunditat, com «un dels llibres més bells que s'hagin escrit mai. [...] El vaig llegir als vint anys, i no he deixat mai de rellegir-lo. [...] En conec cada coma, cada mecanisme secret».
Gérard de Nerval (1808-1855), sens dubte un dels més grans escriptors francesos de l'època romàntica, va deixar una obra relativament breu, composta essencialment per poemes (en sobresurt el recull Les Chimères, que conté alguns dels millors sonets del seu temps i que en certs aspectes anuncia l'aventura surrealista) i narracions: Aurélia i el recull Les Filles du feu (1854), en el qual es troba Sylvie (Quaderns Crema, 1995), en són les més destacables.
Text extret de: http://www.quadernscrema.com
Reunió prevista pel dia: 24 d'abril de 2014
La cinquena dona. La placidesa habitual de la ciutat sueca d’Ystad es veu trencada quan, amb un cert interval de temps, tres homes apareixen salvatgement assassinats. Les víctimes duien una vida assossegada i tranquil·la, dedicades a l’ornitologia, el cultiu d’orquídies i la poesia, la qual cosa fa encara més incomprensible el gairebé insuportable sadisme de què han estat objecte. Durant la investigació del cas, l’inspector de policia Kurt Wallander –un home vulnerable i amb aires d’antiheroi, però amb la perspicàcia que dóna un fi olfacte– descobreix que no només s’ha d’enfrontar amb un assassí amb una temible intel·ligència, que sens dubte rivalitza amb la seva, sinó que sembla que es guia per un desig de venjança sanguinari i fosc. Quan, finalment, en Wallander creu que segueix la pista correcta, un seguit d’atroços descobriments capgira la investigació.
Henning Mankell (Estocolm, 1948) Actualment reparteix el seu temps entre Suècia i Maputo, a Moçambic, on dirigeix el teatre nacional Avenida. És autor de nombroses novel·les i és un dels dramaturgs més populars del seu país. La fama mundial li va arribar, però, amb la sèrie de novel·les policíaques protagonitzades pel cèlebre inspector Kurt Wallander. Traduïdes a trenta-set llengües, i aclamades unànimament pel públic i la crítica, se n'han fet moltes pel·lícules i sèries de televisió, i han estat mereixedores de nombrosos premis.
Text extret de: http://www.tusquetseditores.com
Reunió prevista pel dia: 27 de març de 2014
La meva germana viu sobre la llar de foc. En Jamie té deu anys, una germana gran, la Jasmine, una adolescent rebel, un pare que beu massa , una mare que va marxar casa, un gat, en Roger, i una altra germana, la Rose. Però la Rose fa cinc anys que va morir i ara viu en un gerro, sobre la lleixa de la llar de foc. La seva família s'esquerda. Ara en Jamie veu una oportunitat en un concurs per a joves talents: podrà reconstruir el que s'ha trencat?
Annabel Pitcher. Va néixer al 1982, en un Poblete de Yorkshire (Regne Unit). Segons ella, és un Poblete on hi ha més ovelles que persones. Va estudiar filologia anglesa a Oxford i, un cop llicenciada va treballar en diversos mitjans de comunicación i com a professora d'anglès. I també ha viatjat molt per documentar-se per als seus llibres. Aquesta és la seva primera novel·la.
Text extret de: http://www.lagalera.cat/
Reunió prevista pel dia: 27 de febrer de 2014
L'abric. Publicat al 1842, és un relat breu aplegat al que es coneix com els Contes de San Petersburg. En aquesta narració s'apleguen algunes de les característiques més reconeixibles de la literatura de Gògol, com la denuncia de la burocràcia més carrinclona i mediocre, l'acusat provincianisme de les elits polítiques i administratives i la introducció de l'element fantàstic com a única manera de restablir la justícia social.
El protagonista, Akaki Akàkievitx, és un personatge anònim, sense passat ni futur, algú a qui ningú mai no trobarà a faltar. La seva única i més preuada possessió és un abric nou, que li és robat. Desencisat, lluita contra la incomprensió, la indiferència i una ridícula i incomptetent burocràcia, amb què topa de manera inevitable i de la qual, malgrat tot, s'acaba venjant.
Nikolai Gògol és considerat un dels pares del conte modern i un dels grans noms de la literatura russa i universal. Després d’ocupar alguns càrrecs discrets en l’organigrama funcionarial de SantPetersburg i de fer classes d’història a la universitat d’aquella capital, es dedicà de ple a la literatura. Els seus escrits recullen algunes de les tradicions i llegendes de la cultura ucraïnesa i traspuen una crítica punyent i sarcàstica, amb tocs d’elements fantàstics, envers les classes dirigents petersburgueses i burocràtiques que, lluny de l’eficàcia en l’exercici de la seva tasca, es mouen a la recerca exclusiva del reconeixement i l’estatus social.
Textos extrets de: Gògol, N. L'abric. Cal·ligraf. 2012 i http://www.edicionscalligraf.com/
Reunió prevista pel dia: 30 de gener de 2014
Casa de nines és sens dubte l'obra més traduïda d'Ibsen, la més representada i la més discutida. Nora, la protagonista del drama, abandona el domicili familiar perquè el seu marit no és la persona que ella pensava. De fet, però, Nora deixa la família i la casa perquè no sap qui és. No fuig, no es revolta, tan sols vol "ser", educar-se a ella mateixa. I per això està disposada a sacrificar-ho tot, incloent-hi els fills. L'elecció de Nora -feminisme a banda- és, abans que tot, un acte d'afirmació individual. Com diria Ignasi Iglésias, un "individualisme que tendeix a enrobustir la voluntat, fent-nos més conscients, més forts".
Henrik Ibsen (1828-1906) és el màxim exponent de la dramatúrgia noruega del segle XIX. Després de treballar com a dramaturg i director escènic al Teatre Nacional de Bergen (1851-1857) i de fer-se càrrec de la direcció artística del Teatre Norueg de Cristiania (1857-1862), Ibsen abandona Noruega i inicia un periple que el portarà a Itàlia i a Alemanya, on escriurà una part importantíssima de la seva obra. És el cas de Brand (1886) o de Peer Gynt (1867). A partir dels anys setanta, Ibsen inicia l'escriptura dels drames burgesos de la crítica social a partir dels quals es convertirà en un punt de referència de la renovaió escènica europea: Casa de nines (1879), Espectres (1881), Un enemic del poble (1881) o Hedda Gabler (1890). Són obres que es caracteritzen per l'anàlisi de les tensions entre l'individu i la societat burgesa fent una especial atenció als moviments interiors de l'ànima humana.
Text extret de la contraportada del llibre: Ibsen, H. Casa de nines. Proa, 2004
Reunió prevista pel dia: 28 de novembre de 2013
«Una novel·la excel·lent. Generós i genial, aquest relat intergeneracional d’un pare i un fill que fugen pot comparar-se amb les millors obres d’Irving. És totalment imprescindible.» Financial Times
Dotada d’una càrrega violenta i pertorbadora, L’última nit a Twisted River conté l’autenticitat i l’emoció pròpies de les històries de John Irving. Un món on la infància s’acaba d’una manera abrupta; on l’amor és com una línia en l’horitzó sempre fugissera; on la paternitat és una força gairebé capaç de tot.
L'Ultima nit de Twisted River. En una remota explotació forestal del nord de New Hampshire, un inquiet noi de dotze anys confon la nòvia del policia local amb un ós, amb conseqüències tràgiques. Aquest és el punt d’arrencada d’una llarga fugida per tot el país en la qual el noi i el seu pare es veuen sotmesos a l’odi mortal del policia i a la seva implacable persecució.
Amb un to amarat d’emotivitat, que no exclou moments d’humor, aventures, màgia i realisme, John Irving recrea la peculiar vida com a fugitius de pare i fill durant cinc dècades. Mentre el pare treballa de cuiner aquí i allà, el noi creix, va a la universitat, coneix l’amor i el desamor, l’èxit majúscul i el terrible infortuni. Dels vells temps només els quedarà el record de la vella cabana prop del riu i la fidel amistat d’un valent llenyataire d’abraonades conviccions llibertàries.
John Irving (Exeter, New Hampshire, 1942) és un dels escriptors nord-americans més rellevants. Entre les seves novel·les destaquen El món segons Garp (portada al cinema), Prínceps de Main, reis de Nova Anglaterra (també portada al cinema amb el títol Les normes de la casa de la sidra, guanyadora de l’Oscar al millor guió, adaptat pel mateix Irving), The Hotel New Hampshire, A Son of the Circus, La quarta mà (Edicions 62) i Fins que et trobi (Edicions 62). Una dona difícil ha estat un èxit de vendes arreu del món.
Text extret de: http://www.edicions62.cat
Reunió prevista pel dia: 24 d'octubre de 2013
La meva vida: relats d'un home de províncies. En Missaïl té vint-i-cinc anys i ja l’han fet fora de la feina nou vegades. No suporta haver d'estar-se assegut en una habitació, aguantar amonestacions estúpides, copiar i competir amb una màquina d'escriure. El seu pare, l’únic arquitecte de la ciutat, que mai ha construït una sola casa decent, en canvi, considera que això és un treball intel•lectual. Però en Missaïl, també anomenat el Poca Cosa, menysprea aquesta feina i creu que ni tan sols serveix per justificar una vida ociosa i despreocupada. És per això que decideix no tornar a l’oficina i dedicar-se al treball físic. El conflicte del protagonista que Txékhov exposa, amb una amargor esquitxada de moments còmics, a La meva vida, escrit el 1896 en l’època de maduresa després de consagrar-se com a autor, és el reflex d’una de les seves preocupacions cabdals: el debat entre la necessitat imperiosa i vital de la llibertat i la dificultat d’assolir-la.
Anton Pàvlovitx Txékhov (Taganrog 1860-Badenweiler 1904), fill d’un botiguer, va estudiar a l’institut de la seva ciutat natal. Va cursar estudis de medicina a Moscou, on els seus pares s’havien instal•lat ja feia uns anys. Els problemes econòmics familiars el van portar a escriure cròniques satíriques per fer-hi front. Gran innovador tant en el terreny del relat com en el de la dramatúrgia, els seus contes, com L’estepa (1888), El pavelló número 6 (1892) i La dama del gosset (1899), i les seves obres de teatre, entre les quals destaquen La gavina (1896), L’oncle Vània (1897), Les tres germanes (1901) i L’hort dels cirerers (1903), l’han convertit en un dels autors més importants i influents de la història de la literatura. Una història avorrida es va publicar en aquesta mateixa col•lecció.
Text extret de: http://www.editorialminuscula.com
Reunió prevista pel dia: 23 de juliol de 2013 a les 21.00h
