Història del fill. «El llibre és com un joier musical de doble fons.» — Catherine Lopes, Franceinfo
Tot arrenca al poble de Chanterelle el 1908 quan els peus nus d’un infant trepitgen el parquet d’una casa mig adormida i, mentre els adults feinegen a baix a la cuina, espera al capdamunt de l’escala que el carilló toqui dos quarts de vuit. Tot seguit Marie-Hélène Lafon desplega, recorrent tot un segle, la història d’una saga familiar, o més aviat, com un secret afecta les vides de tota una família. Perquè l’autora defuig la gran Història i es concentra en els episodis rellevants dels seus personatges, il·luminant-los amb una llengua extraordinàriament acurada, harmoniosa i concisa.
Nascut el 1924 André creix a Figeac, a casa dels seus tiets, envoltat de cosines. La seva mare, Gabrielle, que viu a París, només el veu durant les vacances. El misteri del naixement d’André —i el seu pare desconegut— tenyeix la vida familiar al llarg de quatre generacions amb silencis i penombres, amb amor, tendresa i patiment.
«Una novel·la sensible i poderosa sobre el delicat tema de la filiació i la recerca dels orígens.» — Guillemette Gire, ViaBooks
«Per mi, escriure és captar la carnalitat del món: has d’activar tots els teus sentits i, si és possible, sacsejar els sentits del lector.» — Marie-Hélène Lafon
Marie-Hélène Lafon. Nascuda el 1962 a Aurillac, és filla d’una família pagesa i treballa de professora de llengües clàssiques (grec i llatí) a París. Té una llarga carrera literària, amb més de deu novel·les, i el seu reconeixement no fa més que créixer. Ha rebut nombrosos premis, entre els quals el Renaudot des lycéens (2001) per Le soir du chien, el Marguerite Audoux (2009) per L’annonce, el Prix du Style (2012) per Les pays, el Goncourt de la nouvelle (2016) per Histoires i el Renaudot per Història del fill, publicada per Angle el 2021.
Text extret de : https://lafinestralectora.cat/historia-del-fill
Reunions previstes pels dies: 24 d'abril a les 18'30h i 25 d'abril a les 21h
Condueix les sessions: Cristina Montiel Pérez
El títol Temps el·líptic ja dona compte del contingut d’aquest poemari. El temps (i la vida) és dominat per dos eixos: el de les coses petites i els gestos reiterats, però també el que hi ha més enllà de l’el·lipse, la bellesa i la mort, l’amor i la soledat. Aquesta poesia diu l’esforç constant per apropar-se als batecs de la vida, a les paraules, a la música. Per atrapar-los amb les paraules, o no. I tornar a començar.
Rosa Font Massot (Sant Pere Pescador, 1957) és poeta i novel·lista. En poesia ha publicat, entre altres títols, Un lloc a l’ombra (2011, premi Carles Riba), Em dic la veu (2017) i Celobert (2019, premi Senyoriu d’Ausiàs March). La seva poesia parteix de la veu i l’experiència d’una dona que indaga sobre allò més profund a partir d’allò més proper.
Text extret de: https://lafinestralectora.cat
Reunió prevista pel dia: 21 de març a les 20.30h
Comptarem amb la presència de Rosa Font, autora del poemari.
Todas las noches, en un pequeño pueblo de la provincia de Entre Ríos, Daniel Montero, un joven de diecisiete años, se encierra en su cuarto para ver el programa televisivo de Sabrina Love, la porno star más popular del momento. Cuando un día se entera de que ha ganado el sorteo para pasar una noche con ella en Buenos Aires, Daniel no se lo puede creer; pese a que no tiene dinero y a que nunca ha viajado lejos de su pueblo, Daniel decide confirmar la cita y ponerse en camino. La experiencia del viaje y del contacto con la gran ciudad le enseñará mucho más de lo que hubiera podido imaginar.
Una noche con Sabrina Love ganó el primer Premio Clarín de Novela, otorgado por un jurado en el que estaban Adolfo Bioy Casares, Augusto Roa Bastos y Guillermo Cabrera Infante, y supuso el brillante debut literario de Pedro Mairal. Un libro precioso, a medio camino entre la road movie y la novela de iniciación, que ahora se reedita –veinte años después de su publicación– con un estupendo y esclarecedor prólogo del propio autor.
Text extret de : https://librosdelasteroide.com
Reunions previstes pels dies: 28 de febrer a les 18'30h i 29 de febrer a les 21h
Condueix les sessions: Cristina Montiel Pérez
Tothom té dret a l’existència en aquests 24 contes: els pastors de l’estepa, els mariners a alta mar, els pedants, la canalla que rep, les noies que pressenten la felicitat, els amants que comencen o acaben, el metge i la seva passió de salvar… I la llum, i l’hivern, i un dia que passa, i la vida sencera que ja ha passat.
Txékhov va deixar escrit en una carta: “El meu credo són el cos humà, la salut, la intel·ligència, el talent, la inspiració, l’amor i la més absoluta de les llibertats: la d’haver-se alliberat de qualsevol manifestació de força i d’engany.”
Anton Pàvlovitx Txékhov (1860-1904)
Text extret de : https://clubeditor.cat/autors/anton-txekhov/
Reunions previstes pels dies: 24 de gener a les 18'30h i 25 de gener a les 21h
Condueix les sessions: Cristina Montiel Pérez
L'estiu que la mare va tenir els ulls verds. Una història descarnada sobre la maternitat, la mort i el perdó, que s’ha convertit en un clàssic de la literatura europea.
Per superar el bloqueig artístic que li impedeix pintar, l’Aleksy decideix seguir el consell del seu psiquiatra i rememorar l’època més feliç i devastadora de la seva vida: el darrer estiu que va passar amb la seva mare en un poble rural de França. Llavors, l’Aleksy era un adolescent rosegat per la tristesa i el ressentiment: com podia superar la pèrdua de la seva germana, perdonar la mare que l’havia ignorat i fer front a la malaltia que ara la devorava?
D’una bellesa feridora, aquest és el relat de l’estiu en què mare i fill abaixen les armes, esperonats per la imminència del desenllaç i la necessitat de reconciliar-se. Una història d’abast universal destinada a convertir-se en un clàssic de la literatura europea.
Tatiana Tibuleac. És escriptora, periodista i traductora. L’any 2016 va publicar la seva primera novel·la, L’estiu que la meva mare va tenir els ulls verds, que ràpidament es va convertir en un fenomen internacional. També és autora de la novel·la El jardí de vidre (Premi de Literatura de la Unió Europea 2019). Actualment viu i treballa a París.
Text extret de: https://www.amsterdamllibres.cat
Reunions previstes pels dies: 29 de novembre a les 18.30h i 30 de novembre a les 21h
Sessions conduïdes per Cristina Montiel Pérez
Sandville. Un poble qualsevol a l’interior dels Estats Units, on els habitants porten una vida senzilla, aparentment tranquil·la. Només aparentment, perquè en tot moment hi ha esclats de fúria i desamor, de desesperació i amistat, de traïció i connexió, de vida i mort. Hi ha guspires que il·luminen tota una vida. Hi ha buits que la xuclen. Hi ha freds que la congelen. El camí dels esbarzers té ànima de novel·la. Hi anirem retrobant els mateixos personatges: el nen tímid que hem conegut a l’escola és, després, l’enamorat d’una noia impossible i, finalment, serà el piròman que incendiarà els camps de blat.
De relat en relat, les vides dels habitants de Sandville es van teixint, o esquinçant, o cosint, o apedaçant. I els sentim tan propers, malgrat la distància geogràfica, perquè justament aquesta distància ens revela nítidament que els seus sentiments són els nostres, que la seva vida quotidiana s’assembla tant a la nostra que ens hi reconeixem en cada petit gest, en cada emoció.
Alba Dalmau. Nascuda el 1987 a Cardedeu, és llicenciada en Comunicació Audiovisual i màster en Creació Literària per la UPF. El 2011 publica la seva primera novel·la Vonlenska, Premi Recvll. També és coautora de tres llibres d’artista que combinen literatura i fotografia: On només hi havia un far, Estrena i CU(B)A. Va viure a Nova York, on va escriure la novel·la Bategant (Cossetània 2015), Premi Vila de l’Ametlla de Mar 2015, i el recull de contes Estàndards (Angle 2017), XXVIII Premi Literari Vila d’Ascó. El 2019 va publicar El camí dels esbarzers (Angle), novel·la molt ben rebuda per la crítica i amb diverses edicions, i el 2020 s’ha estrenat en literatura infantil amb Capgirat (Bindi Books), un àlbum il·lustrat per Cinta Vidal. Actualment és professora d’escriptura creativa al Laboratori de Lletres de Barcelona.
Text extret de: https://lafinestralectora.cat/el-cami-dels-esbarzers/
Reunió prevista pel dia: 26 d'octubre de 2023 a les 20h.
Comptarem amb la presència de l'autora Alba Dalmau
La joven Kambili, de quince años, y su hermano mayor Jaja llevan una vida privilegiada en la ciudad de Enugu. Viven en una hermosa casa y frecuentan un elitista colegio religioso, pero su vida familiar dista mucho de ser armoniosa. Su padre, un poderoso y respetado hombre de negocios, es un fanático católico que alienta expectativas de cariño imposibles de cumplir. Cuando los jóvenes visitan durante unos días a la cariñosa y atrevida tía Ifeoma en su humilde apartamento, descubren un mundo totalmente nuevo: el rico olor a curry que inunda el lugar, las continuas risas de sus primos, las flores exuberantes, la calidez, el respeto a las ideas, la libertad, el amor y la ausencia de castigos. Al regresar a su hogar, transformados por la libertad conquistada, la tensión familiar crece de forma alarmante.
En La flor púrpura oímos la voz de una juventud que rechaza las prohibiciones que se ciernen sobre su vida y que ahogan a su pueblo. Un relato tierno, sereno y conmovedor sobre los lazos familiares, la pasión de la adolescencia y la represión, y que trasciende el paisaje de una Nigeria convulsa para cobrar un cariz universal.
Chimamanda Ngozi Adichie nació en 1977 en Nigeria. A los diecinueve años consiguió una beca para estudiar comunicación y ciencias políticas en Filadelfia. Posteriormente cursó un máster en escritura creativa en la Universidad Johns Hopkins de Portland, y actualmente vive entre Nigeria y Estados Unidos.
Text extret de: https://www.penguinlibros.com/es/literatura-contemporanea/37008-libro-la-flor-purpura-edicion-especial-limitada-9788439732945
Reunions previstes pels dies: 27 de setembre a les 18'30h i 28 de setembre a les 21h
Sessions conduïdes per Cristina Montiel Pérez
«Reconozco que al principio, cuando Panza de burro solo había crecido unos capitulitos, pensé que sería una novela sencilla y hermosa que abriría un hachazo en esa tela de invernadero que parecía ocultar un imaginario y un mundo que debían ser mostrados. Más adelante, la grandeza del libro, la inteligencia y el salvajismo de Andrea, su pulso poético y su falta total de miedo hicieron trizas la rafia, y quedó a la vista una plantación intrincada, dolorosa, inmensa, nada sencilla. Hice la primera edición en un salón de Lisboa, y creo que fue allí cuando me di cuenta de que el libro era mucho más grande de lo que imaginé. También, y esto es importante, sentí envidia. Una envidia por la imposibilidad de escribir yo algo así». —Sabina Urraca.
Andrea Abreu nació en 1995 en lo alto de un pueblo, siempre nublado, del norte de Tenerife. Creció entre gatos y flores de bruja y, al cumplir los dieciocho, comenzó sus estudios de periodismo en la Universidad de La Laguna (ULL). Después de incontables cambios de residencia, se mudó a Madrid en el verano de 2017, para cursar el Máster en Periodismo Cultural y Nuevas Tendencias de la Universidad Rey Juan Carlos (URJC). Desde entonces, ha sido becaria, camarera y dependienta de una famosa marca de lencería.
Como periodista, ha escrito para la sección de Cultura del diario 20 Minutos y para diferentes medios, como Tentaciones (El País), Oculta Lit, LOLA (BuzzFeed), Quimera o Vice. Sus textos literarios han sido incluidos en varias revistas digitales y en papel. También en antologías como Macaronesia, de La Galla Ciencia; Los muchachos ebrios, antología de poesía jovencísima transoceánica, de La Tribu, o Piel fina. Poesía joven española (Maremágnum, 2019). Es autora del poemario Mujer sin párpados (Versátiles Editorial, 2017) y del fanzine Primavera que sangra (2017), un breve análisis poético sobre su relación con el dolor menstrual, que aparecerá este mismo año en la editorial Demipage. Ha participado en varios eventos literarios, como el festival cordobés de poesía Cosmopoética 2018 y es codirectora del Festival de Poesía Joven de Alcalá de Henares. El pasado 2019 fue ganadora del accésit del XXXI Premio Ana María Matute de narrativa de mujeres. Panza de burro es su primera novela.
Text extret de: https://editorialbarrett.org
Reunions previstes: 20 de juny a les 21.00h i 21 de juny a les 18.30h
Conduirà les sessions la Cristina Montiel Pérez
Un grupo de niños encuentran un cadáver flotando en las aguas turbias de un canal de riego cercano a la ranchería La Matosa. El cuerpo resulta ser de la Bruja, una mujer que heredó dicho oficio de su madre fallecida, y a quienes los pobladores de esa zona rural respetaban y temían.
Tras el macabro hallazgo, las sospechas y habladurías recaerán sobre un grupo de muchachos del pueblo, a quienes días antes una vecina vio mientras huían de casa de la hechicera, cargando lo que parecía ser un cuerpo inerte.
A partir de ahí, los personajes involucrados en el crimen nos contarán su historia mientras los lectores nos sumergimos en la vida de este lugar acosado por la miseria y el abandono, y donde convergen la violencia del erotismo más oscuro y las sórdidas relaciones de poder.
Con un ritmo y un lenguaje magistrales, Fernanda Melchor explora en esta obra las sinrazones que subyacen a los actos más desesperados de barbarie pasional.
Fernanda Melchor (Veracruz, México, 1982) es autora de las novelas Falsa liebre (Almadia, 2013), Temporada de huracanes (LRH, 2017) y Aquí no es Miami (LRH, 2019). Es periodista graduada en la Universidad Veracruzana y máster en Estética y Arte por la Universidad Autónoma de Puebla. Algunos de sus relatos y reportajes literarios han sido publicados en revistas como Replicante, Letras Libres, GQ y Vice, así como en la antología Mexico 20, New Voices, Old Traditions (Pushkin Press, 2015). En 2013 fue reconocida por la revista La Tempestad como la escritora emergente del año en el panorama literario mexicano, y en 2015 por el Conaculta, el Hay Festival y el British Council como una de las escritoras menores de 40 años más destacadas de su país. Ha sido galardonada con el Premio Anna Seghers, el Premio Pen Club y el Premio Internacional de Literatura 2019 de la Casa de las Culturas del Mundo, entre otros.
Text extret de: https://www.penguinlibros.com/es/novela-negra-misterio-y-thriller/37051-libro-temporada-de-huracanes-mapa-de-las-lenguas-9788439733904
Reunions previstes: 31 de maig a les 18'30h i 1 de juny a les 21'00h
Conduirà les sessions la Cristina Montiel Pérez
Amb Les lleialtats, el lector segueix la trajectòria de quatre protagonistes maltractats per la vida. D’entrada hi ha en Théo, un adolescent de 12-13 anys amb els pares separats de manera violenta. El seu amic Mathis no és pas més afortunat i acaba sent el seu millor company de borratxeres. I després hi ha l’Hélène, la professora de naturals d’un institut que no ha superat mai les pallisses que va rebre de petita i que convertirà en Théo en el seu protegit.
Delphine de Vigan (1966, Boulogne – Billancourt). L’any 2001 va entrar en l’escena literària francesa i poc després, amb la novel·la No i jo (2007), va obtenir el Premi dels Llibreters francesos. Les hores soterrades (2009) i Els dies sense fam (2014) la van confirmar com una de les autores franceses actuals més rellevants. Res no s’oposa a la nit (2012) va suposar la seva consagració crítica i de lectors. Basat en una història real (2016), adaptada al cinema per Roman Polanski, Les lleialtats (2019) i Les gratituds (2021) són les seves últimes novel·les.
Text extret de : https://www.grup62.cat/llibre-les-lleialtats/280717
Reunions previstes : 26 d'abril a les 18'30h i 27 d'abril a les 21h
Condueix les sessions : Cristina Montiel Pérez
