Chirù és un noi de divuit anys, estudiant de violí, que coincideix professionalment amb l’Eleonora, una actriu teatral de trenta-vuit, sense lligams familiars i amb un gran èxit professional. Aviat s’estableix entre ells dos una relació de mestra-alumne, no en un sentit acadèmic sinó vital, de guiatge. Aquesta és una novel·la de formació en què el protagonista és la “mestra”, els seus sentiments i els seus dilemes, més que el jove deixeble. Qui llegeixi aquesta història s’adonarà que no tot és desinterès en el gest de l’actriu, perquè els sentiments no sempre es poden tenir sota control, i podrà intuir que el jove Chirù tard o d’hora donarà alguna sorpresa.
Michaela Murgia (Sardenya, 1972) va estudiar teologia i filosofia mentre feia de teleoperadora, experiència que recull tragicòmicament en el seu primer èxit: Il mondo deve sapere, que va ser dut al teatre i després al cinema amb el títol de Tutta la vita davanti. El 2009 debutà com a novel·lista amb l’autobiogràfica L’acabadora, que va obtenir un gran èxit de públic i crítica (premis Dessì, SuperMondello i Campiello; Proa 2012). Després ha publicat el llibre de teologia feminista Ave Mary. E la chiesa inventò la donna (2011), el llibre col·lectiu Presente (2012), les novel·les L’incontro (2012) i Una relació perillosa (2015; Proa 2018) i l’assaig Futuro interiore. Té una gran activitat política com a feminista, cristiana i independentista sarda. Els seus llibres s’han traduït a nombroses llengües.
Tex extret de: https://www.grup62.cat
Reunions previstes pels dies: 27 de novembre a les 18.30h i 28 de novembre a les 21h.
Condueix les sessions: Cristina Montiel Pérez
Una noia vetlla el seu avi, i en la solitud absoluta té dues grans companyies: la de la memòria i la de la imaginació. Mentre els cirerers es despullen, la llei de l’hivern s’imposa recordant-nos que per renéixer cal deixar anar.
Amb un aire intimista i màgic, aquesta novel·la fa visible l’invisible: les persones que no hi són però que ens guien a cau d’orella, l’amor que fem existir quan necessitem que existeixi i la forma com suplim cada absència.
«I a les nits glaçades, sota un pam de neu, la primera flor començava a empènyer, ensenyant a la gent d’aquest poble el que costa tant de creure».
Gemma Ventura Farré (el Vendrell, 1990) és mestra de primària especialitzada en música. Des del 2015 treballa a la revista digital Catorze (Premi Nacional de Cultura), on escriu textos reflexius i manté converses profundes amb persones ben diferents: des d’escriptors i psicòlegs fins a pastors i músics. Ha escrit el Canta Gran de l’Auditori de Barcelona, ha col·laborat amb el Palau de la Música i ha posat lletra a diverses cançons. També dirigeix el festival de poesia La Balconada. La llei de l’hivern (Premi Josep Pla 2023) és la seva primera novel·la.
Tex extret de: https://www.grup62.cat
Reunió prevista pel dia 31 d'octubre a les 20h
Comptarem amb la presència de l'autora, Gemma Ventura
Olga Tokarczuk és una de les autores més aclamades de Polònia. És autora de nou novel·les i tres llibres de relats i ha estat traduïda a trenta llengües. Guanyadora del premi Nobel en l’edició del 2018, també ha rebut, entre d’altres, el màxim guardó literari del seu país, el Nike, amb Księgi Jakubowei (‘Els llibres de Jacob’) i amb Cos, que també ha estat reconegut amb el Man Booker International Booker Prize.
Són diverses generacions les que lluiten per la felicitat a l’Antany, un indret fictici i mític al cor de Polònia, en aquesta enlluernadora novel·la en què realitat i màgia es fonen per crear un univers literari bell i esborronador. La Gran Guerra, sota les banderes del tsar; l’ocupació nazi i després la soviètica durant la Segona Guerra Mundial; el règim comunista, la corrupció i el pes de la dictadura... El pas de la història deixa sentir els seus efectes en els habitants de l’Antany i les seves vides. I els horrors i la il·lusió de felicitat del segle xx s’encarnen en un trencadís de personatges inoblidables i les seves històries entrecreuades, narrades en una construcció prodigiosa que ens fa passar dels anhels més profunds a l’humil mecanisme d’un molinet de cafè, dels deliris massa humans al silenci del miceli sota el bosc humit, mentre la modernitat avança inexorable sobre un món que semblava immune al pas del temps.
Text extret de: https://www.grup62.cat
Reunions previstes pels dies: 25 de setembre a les 18·30h i 26 de setembre a les 21h
Condueix les sessions: Cristina Montiel Pérez
Samanta Schweblin (Buenos Aires, 1978), nos arrastra hacia Siete casas vacías y, en torno a ellas, empuja a sus personajes a explorar terrores cotidianos, a diseccionar los miedos propios y ajenos, y a poner sobre la mesa los prejuicios de quienes, entre el extrañamiento y una «normalidad» enrarecida, contemplan a los demás y se contemplan.
La prosa afilada y precisa de Schweblin, su capacidad para crear atmósferas densas e inquietantes, y la estremecedora gama de sensaciones que recorren sus cuentos han hecho a este libro merecedor del IV Premio Internacional de Narrativa Breve Ribera del Duero.
Text extret de: https://paginasdeespuma.com
Reunions previstes pels dies: 13 de juny a les 21 h i 19 de juny a les 18'30 h
Condueix les sessions: Cristina Montiel Pérez
«¡En esta familia no hay secretos!», proclama al inicio de este libro Damián, el padre, un hombre de ideas e ideales fijos obsesionado con la rectitud y la pedagogía. Pero esa casa sin secretos está en realidad llena de grietas, y la opresión que se respira entre sus paredes terminará creando vías de escape, códigos clandestinos, ocultaciones, fingimientos y mentiras. Formada por dos niñas, dos niños, una madre y un padre, esta familia en apariencia normal, de clase trabajadora y llena de buenas intenciones, es la protagonista de una novela coral que abarca varias décadas y en cuyas historias laten el deseo de libertad y la crítica a los pilares que tradicionalmente han sostenido, y todavía sostienen en gran medida, la institución familiar: autoritarismo y obediencia, vergüenza y silencio.
Sara Mesa (1976) vuelve a demostrar que posee un ojo clínico para desnudar comportamientos humanos, detectar heridas latentes y retratar en toda su complejidad la fragilidad, las contradicciones y las flaquezas que nos conforman. Este libro es una nueva vuelta de tuerca a la construcción de uno de los universos literarios más potentes de las letras españolas actuales y la confirmación de un talento que no deja de crecer.
Tex extret de: https://www.anagrama-ed.es
Condueix les sessions la Cristina Montiel, els dies 29 de maig a les 18'30 h i 30 de maig a les 21 h.
Història del fill. «El llibre és com un joier musical de doble fons.» — Catherine Lopes, Franceinfo
Tot arrenca al poble de Chanterelle el 1908 quan els peus nus d’un infant trepitgen el parquet d’una casa mig adormida i, mentre els adults feinegen a baix a la cuina, espera al capdamunt de l’escala que el carilló toqui dos quarts de vuit. Tot seguit Marie-Hélène Lafon desplega, recorrent tot un segle, la història d’una saga familiar, o més aviat, com un secret afecta les vides de tota una família. Perquè l’autora defuig la gran Història i es concentra en els episodis rellevants dels seus personatges, il·luminant-los amb una llengua extraordinàriament acurada, harmoniosa i concisa.
Nascut el 1924 André creix a Figeac, a casa dels seus tiets, envoltat de cosines. La seva mare, Gabrielle, que viu a París, només el veu durant les vacances. El misteri del naixement d’André —i el seu pare desconegut— tenyeix la vida familiar al llarg de quatre generacions amb silencis i penombres, amb amor, tendresa i patiment.
«Una novel·la sensible i poderosa sobre el delicat tema de la filiació i la recerca dels orígens.» — Guillemette Gire, ViaBooks
«Per mi, escriure és captar la carnalitat del món: has d’activar tots els teus sentits i, si és possible, sacsejar els sentits del lector.» — Marie-Hélène Lafon
Marie-Hélène Lafon. Nascuda el 1962 a Aurillac, és filla d’una família pagesa i treballa de professora de llengües clàssiques (grec i llatí) a París. Té una llarga carrera literària, amb més de deu novel·les, i el seu reconeixement no fa més que créixer. Ha rebut nombrosos premis, entre els quals el Renaudot des lycéens (2001) per Le soir du chien, el Marguerite Audoux (2009) per L’annonce, el Prix du Style (2012) per Les pays, el Goncourt de la nouvelle (2016) per Histoires i el Renaudot per Història del fill, publicada per Angle el 2021.
Text extret de : https://lafinestralectora.cat/historia-del-fill
Reunions previstes pels dies: 24 d'abril a les 18'30h i 25 d'abril a les 21h
Condueix les sessions: Cristina Montiel Pérez
El títol Temps el·líptic ja dona compte del contingut d’aquest poemari. El temps (i la vida) és dominat per dos eixos: el de les coses petites i els gestos reiterats, però també el que hi ha més enllà de l’el·lipse, la bellesa i la mort, l’amor i la soledat. Aquesta poesia diu l’esforç constant per apropar-se als batecs de la vida, a les paraules, a la música. Per atrapar-los amb les paraules, o no. I tornar a començar.
Rosa Font Massot (Sant Pere Pescador, 1957) és poeta i novel·lista. En poesia ha publicat, entre altres títols, Un lloc a l’ombra (2011, premi Carles Riba), Em dic la veu (2017) i Celobert (2019, premi Senyoriu d’Ausiàs March). La seva poesia parteix de la veu i l’experiència d’una dona que indaga sobre allò més profund a partir d’allò més proper.
Text extret de: https://lafinestralectora.cat
Reunió prevista pel dia: 21 de març a les 20.30h
Comptarem amb la presència de Rosa Font, autora del poemari.
Todas las noches, en un pequeño pueblo de la provincia de Entre Ríos, Daniel Montero, un joven de diecisiete años, se encierra en su cuarto para ver el programa televisivo de Sabrina Love, la porno star más popular del momento. Cuando un día se entera de que ha ganado el sorteo para pasar una noche con ella en Buenos Aires, Daniel no se lo puede creer; pese a que no tiene dinero y a que nunca ha viajado lejos de su pueblo, Daniel decide confirmar la cita y ponerse en camino. La experiencia del viaje y del contacto con la gran ciudad le enseñará mucho más de lo que hubiera podido imaginar.
Una noche con Sabrina Love ganó el primer Premio Clarín de Novela, otorgado por un jurado en el que estaban Adolfo Bioy Casares, Augusto Roa Bastos y Guillermo Cabrera Infante, y supuso el brillante debut literario de Pedro Mairal. Un libro precioso, a medio camino entre la road movie y la novela de iniciación, que ahora se reedita –veinte años después de su publicación– con un estupendo y esclarecedor prólogo del propio autor.
Text extret de : https://librosdelasteroide.com
Reunions previstes pels dies: 28 de febrer a les 18'30h i 29 de febrer a les 21h
Condueix les sessions: Cristina Montiel Pérez
Tothom té dret a l’existència en aquests 24 contes: els pastors de l’estepa, els mariners a alta mar, els pedants, la canalla que rep, les noies que pressenten la felicitat, els amants que comencen o acaben, el metge i la seva passió de salvar… I la llum, i l’hivern, i un dia que passa, i la vida sencera que ja ha passat.
Txékhov va deixar escrit en una carta: “El meu credo són el cos humà, la salut, la intel·ligència, el talent, la inspiració, l’amor i la més absoluta de les llibertats: la d’haver-se alliberat de qualsevol manifestació de força i d’engany.”
Anton Pàvlovitx Txékhov (1860-1904)
Text extret de : https://clubeditor.cat/autors/anton-txekhov/
Reunions previstes pels dies: 24 de gener a les 18'30h i 25 de gener a les 21h
Condueix les sessions: Cristina Montiel Pérez
L'estiu que la mare va tenir els ulls verds. Una història descarnada sobre la maternitat, la mort i el perdó, que s’ha convertit en un clàssic de la literatura europea.
Per superar el bloqueig artístic que li impedeix pintar, l’Aleksy decideix seguir el consell del seu psiquiatra i rememorar l’època més feliç i devastadora de la seva vida: el darrer estiu que va passar amb la seva mare en un poble rural de França. Llavors, l’Aleksy era un adolescent rosegat per la tristesa i el ressentiment: com podia superar la pèrdua de la seva germana, perdonar la mare que l’havia ignorat i fer front a la malaltia que ara la devorava?
D’una bellesa feridora, aquest és el relat de l’estiu en què mare i fill abaixen les armes, esperonats per la imminència del desenllaç i la necessitat de reconciliar-se. Una història d’abast universal destinada a convertir-se en un clàssic de la literatura europea.
Tatiana Tibuleac. És escriptora, periodista i traductora. L’any 2016 va publicar la seva primera novel·la, L’estiu que la meva mare va tenir els ulls verds, que ràpidament es va convertir en un fenomen internacional. També és autora de la novel·la El jardí de vidre (Premi de Literatura de la Unió Europea 2019). Actualment viu i treballa a París.
Text extret de: https://www.amsterdamllibres.cat
Reunions previstes pels dies: 29 de novembre a les 18.30h i 30 de novembre a les 21h
Sessions conduïdes per Cristina Montiel Pérez
