Els generals escocesos Macbeth i Bànquo regressen victoriosos d'una batalla contra les tropes noruegues. En un erm es troben amb tres bruixes que profetizen que Macbeth serà Senyor de Cawdor i Rei d'Escòcia i que l'estirp de Banquo regnarà a Escòcia. El Rei d'Escòcia, Duncan executa al Senyor de Cawdor per traïció i el lliura el senyoriu a Macbeth.
Macbeth veient que el destí anunciat per les bruixes es va complint i animat per la seva esposa, assassina Duncan quan aquest s'allotja al seu castell. Els fills del Rei, Malcolm i Donalbain fugen espantats cap a Anglaterra i Irlanda respectivament pel que la sospita del regicidi recau en ells. Macbeth, com a parent més pròxim, és nomenat Rei d'Escòcia.
Perquè no es compleixi la profecia de les bruixes respecte a Bànquo, Macbeth envia sicaris per a matar Bànquo i el seu fill Fleance. Bànquo mor, però el noi aconsegueix escapar.
Macbeth té cada vegada més al·lucinacions i el fantasma de Banquo se li apareix. Espantat, consulta les bruixes i aquestes li diuen que es guardi de Macduff, Senyor de Fife; que cap home parit per dona podrà mai vèncer a Macbeth; i que el seu poder es mantindrà fins que el bosc de Birnam entri a Dunsinane. Macbeth fa assassinar la dona i els fills de Macduff. Aquest mentrestant ha partit cap a Anglaterra per a unir-se a Malcom, legítim hereu de la corona escocesa, i han reclutat un exèrcit de 10000 homes per a entrar a Escòcia.
El sentiment de culpabilitat torna boja Lady Macbeth que acaba traient-se la vida. L'exèrcit de Malcom talla arbres del bosc de Birnam i escudats rera d'ells, els homes entren a Dunsinane. Macduff, que havia estat tret del ventre de la seva mare abans d'hora, acaba amb la vida de Macbeth. Malcom és proclamat Rei d'Escòcia.
Text extret de: http://www.xtec.cat
Article de Marcos Ordóñez a El País sobre una versió de Macbeth de la companyia Cheek by Jowl
Segona meitat del segle XII. Fustigat per la tramuntana, el Monestir de Sant Pere de Rodes s'alça imponent sobre els penya-segats del cap de Creus. Dins dels seus murs, hi viu la comunitat de benedictins que, entre d'altres, acull en Sebastià, l'administrador de l'hospital de pelegrins, i en Blai, un noi orfe que, en descobrir l'amor, sentirà una necessitat irrefrenable de conquerir la seva llibertat.
Però són temps convulsos, i l'abat Berenguer, un home server i autoritari, haurà de defensar les propietats i els privilegis del monestir davant les pretensions del compte d'Empúries i el vescompte de Peralada, enfrontats per lluites de poder i interessos polítics.
En aquest context enverinat, el Mestre Peire, un dels escultors de més renom del segle XII, haurà d'esculpir la monumental portada de marbre de Sant Pere de Rodes abans que no arribi el Jubileu.
Però no serà una tasca fàcil: són temps difícils i hi ha molts interessos enfrontats...
Text de la contraportada del llibre: Esponellà, N. Rere els murs. Columna. 2009
La casa de les belles adormides és un relat que gira a l'entorn d'un petit hostal de províncies en què els vells paguen per dormir al costat d'una jove nua i narcotitzada a la qual es comprometen a no tocar. El llibre que inspirà la novel·la de Gabriel García Márquez Memoria de mis putas tristes.
«Aquesta és l'obra màxima de Kawabata i una de les creacions més valuoses de la literatura japonesa.» Yukio Mishima
Text extret de: http://www.vienaeditorial.com
Sin capacidad para cualquier otra actividad intelectual, Mirko Czentovicz se reveló, ya desde niño, como un genio del ajedrez, del que ha llegado a ser campeón del mundo. Pero, en un viaje en barco de Nueva York a Buenos Aires, se le presenta un enigmático contrincante: el señor B., noble vienés que huye de los nazis. Uno de los pasajeros del vapor se acerca a los dos personajes acompañando al lector a la confrontación entre los dos jugadores. Si “Novela de ajedrez” nos presenta el choque de dos naturalezas antagónicas, nos muestra también, y en buena medida, la capacidad de resistencia del ser humano sometido a una presión extraordinaria. Y todo ello con unas grandes dosis de intriga y maestría.
Text extret de: http://www.acantilado.es
Aquest llibre conté les notes que ens han quedat d'aquell home a qui dèiem el llop estepari, una expressió que sovint ell matiex va utilitzar. Era una vegada un indidividu, de nom Harry, dit el llop estepari. Caminava sobre dues cames, anava vestit i era un home però, de fet, era més aviat un llop estepari. Havia après molt d'allò que el homes de bon enteniment poden aprendre i era un home prou assenyat. El que no havia après, però, era a acontentar-se amb si mateix i amb la seva vida. No podia, era un home insatisfet. Probablement tot venia de saber (o creure saber) en el fons del seu cor que ell no era pròpiament un home, sinó un llop de l'estepa.
Text de la contraportada del llibre: Hesse, H. El llop estepari. Editorial 7 i 1/2. Barcelona. 1981
Quaranta-un anys després de publicar la primera novel·la.Marguerite Duras escriu L'amant (Premi Goncourt, 1984) i es converteix, de sobte, en una autora sol·licitada i admirada per molts.
Aquesta narració autobiogràfica, escrita amb tota la intensitat del desig, és una història d’amor entre una adolescent de quinze anys i un ric comerciant xinès de vint-i-sis. La noia, pobra però bellísima, que viu a Indoxina, és la pròpia escriptora, que ens parla d’una complexa i apassionada relació d’amor-odi entre la jove parella que no solament va desencaixar la família sinó que li va deixar gravats prematurament els trets de la maduresa a la cara. Amb aquesta història, seran pocs els lectors que quedin immunes davant la passió contagiosa que traspua el llibre.
Text extret de: http://www.tusquetseditores.com
La Regenta, considerada por Mario Vargas Llosa la mejor novela del
siglo XIX para España, es la historia de Ana Ozores, mujer de fina
sensibilidad quien, gracias a su matrimonio con el regente de la
audiencia, será aceptada por la mejor sociedad vetustense, pero su
hermosura y delicadeza la convierten en víctima de la envidia de esa
misma sociedad. Ella busca entonces apoyo en el círculo de los que la
rodean, principalmente en los tres hombres a los que se siente unida
por diferentes motivos y en los que intentará hallar su camino de
salvación: su esposo, don Víctor Quintanar; el joven y elegante jefe
del partido liberal, don Alvaro de Mesía y el ambicioso magistral de
la catedral, don Fermín de Pas. En el interior de este triángulo
masculino se desarrolla con toda su complejidad la lucha callada,
sorda, de la protagonista, que se mueve en dos polos: el religioso y
el amoroso y que fomentados por Fermín de Pas, el hombre fuerte de Vetusta, acabarán
transformándose en una fuerte y sacrílega pasión amorosa que
finalmente conducirá a Ana Ozores a la soledad y le granjeará el
rechazo social más absoluto.
Text extret de: http://www.laislalibros.com
Petrarca, F. Cançoner 1
De la Vega, G. Sonet XXIII
Shakespeare, W.
Wordsworth, W. Narcisos
Hudges, T. Becaris Fulbright i Narcisos
Andrés Estellés, V. Demà serà una cançó, Els amants i He aixecat, mentre escrivia, el cap
Malgrat que Howards End va tenir una recepció més aviat tèbia, avui la crítica coincideix amb l'autor que la considerava la seva millor novel·la. El "protagonista" d'aquesta obra és una casa, Howards End, o poser l'esperit d'aquesta casa, que obrirà i tancarà la novel·la, després d'un desplegament d'emocions i convencions. Hi ha una tensió entre el refinament d'alguns personatges i les seves convencions socials, amb la seve hipocresia i crueltat.
Text de la contraportada del llibre: Forster, E.M. Howards End. Edicions 62. Barcelona. 1988
El mestre d'obres Prim Llombard rep l'encàrrec del comte de Besalú de construir un pont fortificat. Malgrat que els habitants de la vila veuen aquesta obra com a providencial, el constructor aviat sofreix els obstacles d'una intriga per afavorir que un altre senyor s'apoderi del comtat. Els conspiradors fan servir tots els seus poders a l'abast, naturals i sobrenaturals, per aconseguir el seu objectiu. confinada al call, la comunitat jueva passa a ser un suport indefugible de l'intent d'aturar aquest atac.
Provinent de la Llombardia amb el seu pare, el fill adolescent del mestre d'obres, Ítram, es veu abocat als perills d'aquesta lluita pel poder. Però al mateix temps accedeix al món secret dels jueus, on coneix la captivadora Jezabel.
Text de la contraportada de: Gironell, M. El pont dels jueus. Columna. Barcelona.2007
