Publicat el 27 de febrer de 2014 - 05:20
| Autor: Jenny
| Categoria:
Club de lectura
| Comentaris: 2 (Nou comentari)
Comparteix aquesta informació:
Comentaris
Dora Santamaria el 13 d'abril de 2014 - 18:03
Molt bé per les i els que heu gaudit o, com a mínim, divertit amb"' l' Home de fou dijous". Sincerament, jo no li vaig trobar l'interès per cap costat. He de confessar que la literatura de temàtica absurda o massa còmica no sol ser la meva preferida. Tampoc ho és la novel·la negre. Per tant, la meva opinió és poc fiable però, en aquesta obra del valorat Chesterton, des del començament fins al final no vaig saber trobar cap moment que captés la meva atenció i ni tan sols amb els comentaris i el col·loqui del Club de lectura vaig ser capaç de millorar l'opinió que en tenia.
Espero que amb en Climent d' en Fonolleres m'ho passi millor
Dora
Marta Doltra el 09 d'abril de 2014 - 12:33
El dimecres 2 de març vàrem comentar la novel•la clàssica de G.K. Chesterton ( 1879-1936) L’home que fou Dijous. Em general no va agradar perquè és una obra d'absurds i malentesos de la que no se’n veu el sentit. Alguns la vàrem apreciar per divertida i paradòxica però el sentit de l’ obra tampoc el vàrem trobar. Particularment vaig agrair a l’ obra la seva originalitat i haver-me fet riure molt.
En la novel•la set anarquistes amb noms dels dies de la setmana poc a poc van descobrint-se com a policies disfressats i gent d’ordre que persegueixen els companys que encara no han mostrat a la llum la seva vertadera condició. Finalment tots persegueixen Diumenge, el darrer que es descobreix i el cap dels “anarquistes”, que és tan gran i tan important personatge social que vola pels aires com un àngel.
En Josep Pujol que com sempre ens va dirigir i enriquir la tertúlia, ens va fer veure la obra com una possible denuncia que l’autor fa de l’absurd de la vida sense regles i anàrquica del seu país i de la seva època, ja que G.K. Chesterton fou un catòlic conservador que volia instaurar la antiga religió com a garant de l’ordre i de la seguretat.
En tot cas la discussió va ser positiva i enriquidora, com ho sol ser sempre, i els fums del cap que ens havia deixat la lectura del llibre varen quedar apaivagats amb un bon sopar.
Marta
Comentaris
Molt bé per les i els que heu gaudit o, com a mínim, divertit amb"' l' Home de fou dijous". Sincerament, jo no li vaig trobar l'interès per cap costat. He de confessar que la literatura de temàtica absurda o massa còmica no sol ser la meva preferida. Tampoc ho és la novel·la negre. Per tant, la meva opinió és poc fiable però, en aquesta obra del valorat Chesterton, des del començament fins al final no vaig saber trobar cap moment que captés la meva atenció i ni tan sols amb els comentaris i el col·loqui del Club de lectura vaig ser capaç de millorar l'opinió que en tenia.
Espero que amb en Climent d' en Fonolleres m'ho passi millor
Dora
El dimecres 2 de març vàrem comentar la novel•la clàssica de G.K. Chesterton ( 1879-1936) L’home que fou Dijous. Em general no va agradar perquè és una obra d'absurds i malentesos de la que no se’n veu el sentit. Alguns la vàrem apreciar per divertida i paradòxica però el sentit de l’ obra tampoc el vàrem trobar. Particularment vaig agrair a l’ obra la seva originalitat i haver-me fet riure molt.
En la novel•la set anarquistes amb noms dels dies de la setmana poc a poc van descobrint-se com a policies disfressats i gent d’ordre que persegueixen els companys que encara no han mostrat a la llum la seva vertadera condició. Finalment tots persegueixen Diumenge, el darrer que es descobreix i el cap dels “anarquistes”, que és tan gran i tan important personatge social que vola pels aires com un àngel.
En Josep Pujol que com sempre ens va dirigir i enriquir la tertúlia, ens va fer veure la obra com una possible denuncia que l’autor fa de l’absurd de la vida sense regles i anàrquica del seu país i de la seva època, ja que G.K. Chesterton fou un catòlic conservador que volia instaurar la antiga religió com a garant de l’ordre i de la seguretat.
En tot cas la discussió va ser positiva i enriquidora, com ho sol ser sempre, i els fums del cap que ens havia deixat la lectura del llibre varen quedar apaivagats amb un bon sopar.
Marta