Dimecres, 28 d'abril 2010: Dins el darrer blau, de Carme Riera
Després d’aquesta novel·la van seguir-la Cap al cel obert i La meitat de l’ànima, formant una gran trilogia sobre la història de Mallorca, l’obra de maduresa més ambiciosa de Carme Riera. Dins el darrer blau és dedicat al món dels xuetes, els jueus mallorquins, obligats a abjurar de la seva religió a canvi d’una falsa integració dins el món insular. Els moments més conflictius de la relació entre jueus i cristians es va viure en el segle XVII, amb la Inquisició vigent i vigilant, l’esca d’una reflexió intemporal sobre el fanatisme i l’exclusió.
Dimecres, 3 de març de 2010: Madame Bovary,de Gustave Flaubert
Emma Bovary, casada amb un apotecari bonàs, somia viure els romanços apassionats de les novel·les sentimentals que llegeix sense aturador. I decideix passar de la teoria a la pràctica, en unes aventures amoroses temeràries que la duran a topar amb la duríssima realitat, ja que aquest Quixot femení no va lluitar contra molins de vent, sinó contra amants pocasoltes i una societat repressora. És el clàssic de Gustave Flaubert, que va editar la seva novel·la més celebrada el 1857, però també polèmica, fins al punt que el seu autor fou dut fins els tribunals, acusat d’atemptar contra la moral. Veurem si n’hi havia per a tant...
Dimecres, 13 de gener 2010: L'antropòleg innocent, de Nigel Barley
No és cap novel·la, però és un assaig tan o més entretingut que qualsevol ficció sobre les experiències de quan Nigel Barley qui, amb el seu doctorat universitari sota el braç, va anar al Camerun per estrenar-se en el treball de camp antropològic. Aquesta és, doncs, la divertida crònica de la seva estada amb la tribu dels dowayos, amb la qual va conviure durant dos anys i on va haver de confrontar tot el que havia après a la universitat amb tot el que es va trobar.
Dimecres, 25 de novembre 2009: Una màquina d'espavilar ocells de nit, de Jordi Lara
L’aparició d’aquest títol i d’aquest autor va ser tota una agradable sorpresa fa un parell d’anys. El món de la cobla era un terreny sense explorar literàriament, i Jordi Lara, que n’és bon coneixedor, s’hi endinsa en una rastellera de ficcions entrellaçades amb la història i l’autobiografia. Però no cal confondre’l com un llibre per a sardanistes, sinó unes reflexions sobre la creació i els seus protagonistes, siguin Garreta, Saderra o Viladesau, i de com aquesta creació s’enllaça amb la vida.
Dimecres, 21 d’octubre 2009: Cròniques marcianes de Ray Bradbury
Les cròniques marcianes, obra clàssica de la ciència-ficció, recull les vicissituds de la colonització del planeta Mart i l'accidentada decadència de la seva civilització. A setanta milions de milles de distància del planeta Terra, el viatger de l'espai hi pot trobar els mateixos paranys del quals creia fugir: la grolleria, la solitud, l'enveja o les paradetes de frankfurts. Quim Monzó n'ha fet la traducció catalana.
Dimecres, 23 de setembre 2009: Mil sols esplèndids de Khaled Hosseini
Entusiasmats amb la seva lectura, alguns membres del club de lectura van suggerir aquesta novel·la per compartir-la amb la resta. Així, obrirem el curs amb aquest relat que, mitjançant l’amistat entre dues dones, dues generacions i la seva lluita per la supervivència, repassa la història recent d’Afganistan enmig de guerres i invasions. Khaled Hosseini repeteix així l’èxit internacional que va obtenir amb la seva primera novel·la "El caçador d’estels" el 2003.
