Aphra Behn
Apha Behn (1640-1689) és tot un personatge. D'origen obscur, de formació desconeguda, espia a estones, és una de les autores més notables de la seva època i una pionera de l'escriptura femenina, la primera anglesa, diuen, que va viure de la seva obra. Dona de ment i moral lliures, fibló d'una societat masculina on les dones tenien reservat un trist paper, va escriure poesia, teatre i algunes de les novel·les més notables de la Restauració, com Oroonoko, una narració situada al Surinam que té com a protagonista un esclau príncep a la seva terra que es rebel·la. Va tenir una vida convulsa en un context també remogut. Després de l'esplendor de l'època elisabetiana de Shakespeare i del rei Jaume, hi ha la prohibició del teatre del rei Carles I, decapitat per Cromwell, i la restauració de Carles II. El teatre viu una segona revifalla abans de decaure durant dècades i L'errant d'Aphra Behn n'és una mostra excel·lent, una comèdia d'embolics amorosos, amb diàlegs espurnejants i un erotisme desfermat. Behn, a causa de la seva moral oberta i el seu suport a la causa estuarda, va ser rellegada i considerada una figura de segona fila durant segles. Però els últims anys ha estat una autora en constant estudi i revaloració, des que Virginia Woolf, a Una cambra pròpia, va escriure que caldria anar posar cada dia flors a la seva tomba.
Albert Mestres