Maria Teresa Vernet
Maria Teresa Vernet (1907-1974) és una evidència meridiana del trauma irreparable que van suposar per a la cultura catalana la guerra civil i el franquisme. A finals dels anys vint i durant els trenta era una de les veus revelació de la nova narrativa catalana i, al costat d'Aurora Bertrana i Carme Montoriol, una generació de dones amb idees clares que va irrompre amb força a l'endreçat panorama de la literatura catalana, una veu femenina potent. Estava cridada, sens dubte, a ser la novel·lista de referència dels anys següents i així la veien autores més joves com Mercè Rodoreda. Però amb el final de la guerra i el franquisme tot això es va tallar brutalment. Betrana va optar per l'exili exterior, Montoriol i Vernet per l'interior. Ni l'una ni l'altra van tornar a publicar, i en el cas de Vernet fins i tot es va negar a ser reeditada. Per la claredat, per l'agilitat, per la singularitat del món femení, per la força, la seva novel·la Les algues roges (1934), guanyadora del premi Crexells, és sens dubte una sorpresa.
Albert Mestres