Corina Oproae
Corina Oproae, instal·lada de fa molts anys a Catalunya, és poeta i traductora, i ens ha donat accés a importants poetes romanesos. Com a poeta ha publicat en castellà, en romanès i en català. No sabem quina és la seva llengua de creació, però la seva poesia té un fons indiscutiblement romanès. Explica Virgil Ierunca que "un sentiment complex domina la poesia popular romanesa, l’intraduïble dor que recorda aproximadament el longing anglès o la Sehnsucht alemanya. El dor és el mal de l’enllà, una nostàlgia sense oblit que recorda sense solució de continuïtat la malenconia, la tristesa, el vaivé de l’esperança. Uns moviments que mai no impliquen la ruptura de l’home amb ell mateix, entre el seu esperit i el món. L’acord entre l’home i la terra descobreix una segona característica, més profunda, del caràcter romanès: una voluntat de prolongar fins a la mort el coratge de no viure."
La poesia del llibre La mà que tremola parla precisament d'això, de la llengua de creació i de l'enyor de la llengua primigènia o, si es vol, materna. Com la mateixa llengua, els poemes d'Oproae són airosos, lleugers, fins, amb un tel emocionant de melancolia que fa entranyable l'arrel de la paraula.
Albert Mestres