El camí dels esbarzers
Albert Mestres, Alba Dalmau i Rosa Rey al club de lectura (20 de desembre de 2019)
L’autocar s’atura. Una avaria ens deixa immobilitzats al mig de la plaça, exposats al recel de mirades invisibles. La xafogor i la humitat fan l’aire irrespirable. Hem arribat a Sandville. Els altres viatgers marxen tan aviat com poden però nosaltres, els lectors, ens quedem.
Alba Dalmau ens acompanya i ens presenta unes vides amargues amb petits moments de felicitat que, per contrast, brillen en extrem. Infortunis, violència i asfíxia amb l’aparença de vida normal i una frontera: el camí dels esbarzers. Un arbust invasiu i espinós del que creixen fruits dolços que es convertiran en confitures, pastissos o licors. Un límit físic i mental on, en un moment o altre, van a parar gairebé tots els personatges.
Imatge de la coberta d'El camí dels esbarzers
L’Alba ens va explicar que, en principi, els contes eren independents però que va decidir buscar un lligam entre ells. L’editora Rosa Rey creu que aquest fil conductor és el que fa que aquest recull de contes es converteixi en una novel•la.
Caminem una mica. Anem al bar de la Tess i bevem amb la desesperació d’en Casey, patinem sobre gel amb la felicitat insuperable d’en Kevin, ballem amb esquelets.
L’Alba ens va ensenyar les fotos que li havien inspirat els contes. Una selecció d'imatges del treball "Terra Incògnita" del fotògraf Israel Ariño. Veure-les després de llegir el llibre va ser molt revelador.
Foto d'Israel Ariño que va inspirar el conte: "Em va semblar que tenia forma de caimà"
És hora de marxar. Deixem el poble i ens acomiadem des de Nova York entre xampany i cigars tot contemplant una fotografia. Una imatge tràgica que es transforma en un objecte absolutament banal. Hem travessat el camí dels esbarzers i no ha canviat res.
Mercè Barnadas Serrallonga
ALBA DALMAU. El camí dels esbarzers. Angle, 2019