Fugir era el més bell que teníem
El pretext per llegir Fugir era el més bell que teníem de Marta Marín-Dòmine és que hi va treballar en diverses estades al balneari Prats de Caldes de Malavella, on sembla que el va enllestir. Però és la més ínfima de les virtuts del llibre. De l'autora en sabem poc però si tafanegem una mica pel google de seguida descobrirem que és una persona inquieta que fa i ha fet moltes coses i que una de les seves constants és la reivindicació de la memòria de les persones que no han deixat rastre engolides per les diferents situacions de guerra. El llibre explica històries, una història, però no és ben bé una novel·la. És un llibre molt emotiu i que sap transmetre al lector l'emoció. En realitat és un dol, a partir de la mort del pare de l'autora, però un dol que es projecta cap a la humanitat, cap a aquella part de la humanitat que ha estat triturada per les guerres i la desmemòria.
Albert Mestres