Vladimir Nabòkov per Albert Mestres
Fa dies que hauria d'haver escrit alguna cosa sobre la nostra lectura d'estiu. Nabòkov és un escriptor molt peculiar del segle XX, però sens dubte un dels seus grans novel·listes. L'únic pecat que va cometre va ser escriure una novel·la que va esdevenir un best-seller, Lolita, i que el va fer famosíssim. No té doncs la pàtina d'escriptor allunyat del públic i que fa la seva creació sense tenir en compte la recepció que en tindrà. Però no és un escriptor fàcil. Fins i tot Lolia, una novel·la popular i que ha merescut dues translacions al cinema, pot fer les delícies dels lectors una mica entrenats a base de citacions i jocs amb la tradició literària. Lolita no era, tanmateix, la primera novel·la de Nabòkov, ni tan sols la primera a fer-lo un autor de referència del segle XX. Però qui era Nabòkov? Escrivia en rus o en anglès? Aquesta és una de les grans preguntes no del tot resoltes. Nabòkov era fill d'una família aristocràtica russa que va haver de fugir de Rússia durant la revolució. D'aquí el seu odi visceral a tot el que fes la més mínima ferum de marxisme, i que durant molt de temps el va fer considerar un autor retrògrad quan era realment un home de ment molt oberta. Va estar uns anys a Berlín, on va escriure la seva novel·la "russa" més important, L'ofrena, fins que el règim nazi el va obligar a tornar a fugir, com molts altres exiliats russos. Va estar un temps a París i la guerra el va obligar a tornar a desplaçar-se, aquest cop als Estats Units, on va esdevenir un tranquil professor de literatura a la universitat de Wellesley, fins que, després de l'èxit de Lolita, es va retirar amb la seva dona a Suïssa. Les seves Lliçons de literatura, sobre grans autors del segle XIX i XX, transcripció de les seves classes a la universitat, s'han convertit en una referència obligada. Malgrat que no li ha estat reconegut, ell valorava igualment la seva poesia i el seu teatre. També s'ha de tenir en compte que, a més, tenia formació científica, i era un reconegud entomòleg. Qui vulgui sabrà veure'n ressons a la nostra novel·la.
Obres seves imprescindibles, a més de Lolita i Ada o l'ardor, són Foc pàl·lid, Pnin, Parla, memòria, L'ofrena.
Com podeu veure, és un home bastant inabastable. La seva biografia explica el confús inici d'Ada o l'ardor, que segurament us haurà fet arronsar a més d'un, aquesta mena de barreja entre Estats Units i Rússia que ens descol·loca geogràficament. És, és clar, un món inventat on situar una història que fon els dos mons als quals va pertànyer Nabòkov.
En començar a rellegir la novel·la, em vaig adonar que el principi pot ser un obstacle per alguns lectors, de manera que, malgrat que conté descripcions i detalls deliciosos, us aconsello que llegiu les primeres 50/100 pàgines una mica en diagonal, fins que després la novel·la fa un gir.
Un altre dia, més sobre la novel·la.
Albert Mestres