Aurélia Lassaque per Albert Mestres
Aurélia Lassaque és una poeta singular. La vaig conèixer ara fa deu anys, el 2005, en una trobada a Tolosa de Llengua d'Oc entre poetes catalans, occitans i gallecs. De seguida vam trobar-nos fent llargues i complicades converses, ella en occità i jo en català, i quan no hi arribàvem en francès, sobre la problemàtica, similar, del teatre barroc occità i català, ja que llavors ella començava la seva tesi sobre l'edició crítica d'una d'aquestes obres i jo havia treballat sobre el nostre gran dramaturg barroc, Francesc Fontanella. Ja llavors li vaig parlar de les Veus paral·leles i ens vam proposar intentar dur-ne a terme una edició occitana.
Després van venir les complicitats poètiques, en forma d'intercanvi de llibres de poemes i d'aprofundiment en les respectives obres. Per aquest motiu podem llegir alguns poemes de l'Aurélia traduïts per mi, els quals esperem que acabaran recollits en un llibre editat a Catalunya.
Com a poeta, l'Aurélia és singular per dos motius. D'una banda, per a ella l'occità és una llengua apresa, no materna, l'amor a la qual li va saber transmetre el seu pare. Ella se sent igual de còmoda creant en francès com en occità. De l'altra, és innegable la particularitat de la poesia de l'Aurélia, sobretot en el context de la poesia francesa (molt perduda en la formalització) i occitana (sovint entre la reivindicació i l'enyor). Una altra singularitat seva és la marcada vocació interdisciplinària, en la col·laboració amb altres artistes o la pròpia exploració d'altres disciplines artístiques.
Albert Mestres
Tanquem amb un vídeo-poema de Gaël Bonnefont sobre el llibre Solstici d'Aurélia Lassaque