Llegim teatre amb Bernat Puigtobella
Bernat Puigtobella és un d'aquells personatges especials que el nostre món cultural és capaç de generar. Quan el vaig conèixer era el meu editor. Amb la seva mirada estràbica, mai no sabia si em mirava o no, però vam sintonitzar de seguida. A ell devem un dels instruments més potents i imprescindibles de la cultura catalana, en un moment en què han desaparegut les revistes culturals generals i els suplements dels diaris s'aprimen, com és la publicació digitall El Núvol. Pel que jo sé, ha publicat dues novel·les D'unes dones (1990) i Síndrome d'Estocolm (2001) i en té alguna al calaix. De teatre, pel qual sent una atracció irresistible, va estrenar a Terrassa (és terrassenc) La sopera de Meissen, una comèdia hilarant on un agent d'assegurances baixat de categoria és obligat a anar a casa seva disfressat de pallasso a vendre pòlisses, i ha publicat Fantasmes de paisà (2011), l 'obra que llegirem, una fina comèdia-drama-tragèdia, amb algunes sorpreses.
Albert Mestres
Comentaris
Avui, al tren, he liquidat els Fantasmes de paisà... Haig de dir que algun detall l'havia endevinat, tot i que després vaig tenir dubtes. El que no he acabat d'entendre ha estat l'escena final, hauré de fer una altra lectura o potser el dia de la trobada es desvetlli el misteri...