Lectures d'estiu. Javier Tomeo i John Fante
Autora: Montse Fernández
Ho reconec, jo a l’estiu llegeixo poc.
El corrent d’aire que es genera quan passo una pàgina és calent, dens, pesat i somort. SÍ, ODIO L’ESTIU AMB I PER LES SEVES CONSEQÜÈNCIES !!
Dit això, i ara que els capvespres ja fa uns dies arriben més refrescants, he reprès el volum de contes complets d’en JAVIER TOMEO, un gran autor que ens va deixar fa poc. El seu univers és curiós, amb un imaginari únic.
Cuentos Completos. Javier Tomeo
Me gusta la exageración -reconoce Tomeo-, el monstruo y la imperfección para representar y caricaturizar la realidad. Parto de la realidad, pero la transfiguro y la caricaturizo en el sentido más noble", añade este autor que utiliza una narración que lleva a una especie de cortocircuito, en su opinión.
Yo he estudiado bastante a Freud y el yo, el ello y el superyo. Pero lo que me interesa es el ello. Abandonar el subconsciente, lo que no controla el superyo. A eso le llamo una especie de escritura de cortocircuito, de automatismo mental, de aquello que no pasa por la cabeza; lo más primario, lo más salvaje. Todo aquello que nos gustaría hacer y que sin embargo no hacemos. (Javier Tomeo en una entrevista a l'Heraldo)
També he llegit d’una glopada Plens de Vida de JOHN FANTE. He de dir que ha estat una sorpresa majúscula. Gràcies Mercè per recomanar-me’l. Necessito llegir-ho tot d’ell. És urgent ¡!
Un altre gran llibre d'en John Fante, millor fins i tot que Plens de vida , és el de la Germandat del raïm. John Fante (1909-1983), un autor que no va conèixer la fama en vida i que va inspirar a un altre dels grans: Charles Bukowski, com ell mateix va reconèixer. Fill d'immigrants italians, d'origen molt humil, ens deixa unes pàgines plenes d'humor i d'irreverència. El retrat que fa del seu pare no l'oblides en la vida. Tots dos títols han estat traduïs al català per en Martí Sales que, a més, és escriptor i músic. Aquest estiu l'hem tingut als concerts de la biblioteca amb el seu projecte Convergència i Unió, juntament amb en Ramon Rodríguez i Maria Rodés. (Mercè)
Les Paraules del vell Opòton del TÍSNER les he començat … però em costa llegir-lo, no puc evitar que se m’entortolligui la llengua mentre ho faig … tzl .... tzl ... és normal doctor ¿?
Mentrestant, DANTE es cou a foc lent a les calderes més soterrades de la meva tauleta de nit ….