Lectures d'estiu: Una dona d'aigua i El tango de la Guardia Vieja
Lectures de la Isabel Feliu.
Aquest estiu he llegit Una dona d'aigua (Columna, 2013), de la Núria Esponellà que m'ha fet passar molt bones estones.
Una dona d’aigua (Columna), de Núria Esponellà, novel•la finalista del Premi Prudenci Bertrana, presenta la història d’un amor clandestí entre la Sarah Prats i en Miquel Camps, tots dos casats però infeliços en els seus matrimonis, emmarcada en la ciutat de Banyoles el 1887. El punt de partida és el descobriment realitzat per una periodista catalana que al mercat de les Puces de Saint Ouen, a París, troba unes fotografies que li criden l’atenció perquè estan fetes a Banyoles, la seva ciutat. El retorn a Banyoles de la Sarah, filla d’un industrial local però que ha viscut uns anys a París, trasbalsa la vida d’en Miquel, un farmacèutic convalescent d’una llarga pneumònia. Tot el text aquí.
Un altre dels llibres que he llegit aquest estiu és El Tango de la guardia vieja (Alfaguara, 2012) , d’Arturo Pérez-Reverte, m'ha agradat molt i puc dir que em van entrar ganes d’aprendre a ballar el Tango.
Una pareja de jóvenes apuestos, acuciados por pasiones urgentes como la vida, se mira a los ojos al bailar un tango aún no escrito, en el salón silencioso y desierto de un transatlántico que navega en la noche. Trazando sin saberlo, al moverse abrazados, la rúbrica de un mundo irreal cuyas luces fatigadas empiezan a apagarse para siempre.
En aquest enllaç de l’autor hi trobareu molta informació sobre el llibre: entrevistes, crítiques, notícies...
I un fragment de la pel·lícula Tango (1998) de Carlos Saura.