Què podríem dir de Xuan Bello?
En primer lloc que és molt bon poeta i per tant que faríem bé de tenir mirats alguns poemes perquè ens els digui el dia que vingui a Caldes. És un luxe tenir-lo amb nosaltres perquè sens dubte és l'autor més destacat de la seva generació d'escriptors en asturià, i això equival a dir l'autor més destacat de la literatura asturiana contemporània. Per què? Perquè Xuan Bello pertany a una generació que ha protagonitzat un autèntic miracle lingüístic i literari, tenint en compte que l'asturià ni tan sols està reconegut com a llengua per l'Estat espanyol. Una generació fornida que cap als anys vuitanta van crear pràcticament del no-res la literatura asturiana, una literatura que es limitava a la cultura popular i algunes mostres folkloritzants. Són doncs una mica com la generació romàntica catalana protagonista de la Renaixença, i probablement el model català no n'és aliè. Això sol ja seria prou mèrit, si tenim en compte l'esforç de regulació lingüística i institucional en un context, com dèiem, absolutament contrari, que significa, però a més a més han aconseguit crear una literatura moderna i intercanviable amb qualsevol altra, si no en quantitat almenys en estàndards de qualitat. I Bello assoleix amb la seva Hestoria universal de Paniceiros, un llibre de proses exquisides i evocadores amb una força tremenda d'un món possiblement desaparegut, una universalitat que no trobem en moltes obres que la busquen instal•lades en la globalització. Per exemple, la lectura de "Nieve", potser al meu veure el cim del llibre, em va fer reviure l'experiència de quan llegia Guy de Maupassant, sens dubte un dels mestres universals del conte. Si la Mercè encara té llibres, no dubteu ni un segon.
Albert Mestres