Haikús i Tankes
A la trobada del club que vam dedicar a Josep Sebastià Pons vam comprovar que el seu amor pel detall l’apropava al minimalisme de la poesia japonesa. Aquest comentari va portar a l’Albert a parlar-nos de l’haikú, un poema d’origen japonès de tres versos amb unes característiques que el defineixen: parla d’una època de l’any, inclou un element natural i fa referència a un sentiment. Un dels mestres del haikú és el Matsuo Basho (1644-1694). Recordeu que vam parlar de la imatge del final d’estiu com a preludi de la decadència, com un senyal de que la mort és a prop? En aquest haikú de Basho que ens va recomanar l’Albert aquesta idea hi surt reflectida en la seva mínima expressió.
Al cim d'un arbre
el cadàver
d'una cigala.
Aquí en teniu dos més de Basho, més vitals i optimistes. Relacionats amb la primavera que estem a punt d'estrenar.
A la vella bassa
xaf! una granota hi salta
el soroll de l'aigua
A cada ventada
la papallona canvia
de lloc sobre el salze
L’Albert Mestres també n’escriu. Aquest dos que llegireu a continuació encara no han estat publicats, els tenim nosaltres en exclusiva.
Tarda de gener
carmí el sol tenyeix darrer
els badalls dels núvols
I un altre relacionat també amb la primavera i que a mi m’agrada molt, per l’energia que transmet.
La pluja de març
esbandeix l'hivern d'un glop
cel nou al galop
L’haikú deriva de la separació dels tres primers versos d’una altra composició poètica una mica més extensa: la tanka. L’Albert n’ha escrit moltes també. Algunes les trobem al seu llibre Tres (Edicions 62, 2001), recollits en l’apartat titulat Els Perfums. Us n’escullo un parell. Si les voleu llegir totes només heu de venir a la biblioteca a buscar el llibre.
MESC
Prou que plou poc
perles penetrades de llet
al cor de la polpa del lloc,
d’ànima fet,
destil•lant tants dies humits
de jocs de llits.
TARONGINA
Com pas de ball,
la primavera estira el cos
de l’any passat i fa el badall
al camp d’arròs,
i la cançó prediu
el doll del riu.
Aquests petits poemes es podrien convertir en font d’inspiració per al nostre concurs de microliteratura. Uns textos que han de tenir un màxim de 300 paraules, però que no tenen mínim. Podria molt ben ser un haikú. Per què no us animeu a escriure’n un?
Us torno a enllaçar amb les bases del concurs per si de cas.
10è Premi de Microliteratura Joaquim Carbó
Comentaris
M'encantaaaaa ..... hi ha dies que vull ser pebrot per fer esclatar les granes a tort i a dret !!
M’acaba d’arribar un llibre de versions de haikús de Matsuo Basho, traduïts per Jordi Coca. N’escullo alguns. A veure si us agraden.
Aquest podria ser el precedent del que ens va recomanar l’Albert:
A dalt del turó
En el silenci ardent
Canta la cigala.
Després la trobarem morta damunt la branca...
Alguns són extremadament delicats. Com aquest, que m’agrada molt:
Si encens la llum
Et mostraré la bellesa
D’aquest floc de neu
Més...
Amb plors silenciosos
Al cor callat de la nit
Els rems i les ones.
De l’est a l’oest
Per damunt dels arrossars
El soroll del vent.
I un per la Montse Fernández:
De ser verd
Ja n’està tip
El pebrot.
Entre pètals, capgossos i albergínies la Montse Fernández va escrivint haikús. Aquests:
El març curull
Injecta colors als pètals
mentre empeny letargies
Adolescent abril
De floració hormona da
que ni parpelleja
Esclat de maig
Rosella insolent
S’espolsa la son
Juny blavós
Aire tebi
Veta d’insomni
Pedra que vola
Aigua en cercles
Juliol de l’esquitx
Jonc s que dansen
canícula d’agost
Creix el capgròs
Sargantana afuada
Mandreja al sol
capritxós de setembre
L’abella s’aferra
al dolç estigma
del lliri d’octubre
Cuc fonedís
de petjada enganxosa
s’amaga a la fulla caiguda
L’albergínia es marceix
I tampoc s’ho mereix
El Nadal entristeix
Un altre de Basho:
No sabria dir
de quin dels arbres florits
però quin perfum!
Dos més que ens fa arribar l'Albert, tots dos de la primavera:
De Buson (1716-1784), un altre dels clàssics del haikú:
Per damunt del mar
el sol davalla roent
al fil de la boira.
De Basho:
Pètals grocs de rosa
oi que cauen i tremolen
al so de la font?