Quatre llibres de Joan-Lluís Lluís
Hem escollit aquests quatre títols de Joan-Lluís Lluís per conèixer una mica més l'obra de l'autor de Xocolata desfeta. Hi trobareu comentaris del propi autor, de diferents crítics i un de nostre sobre la seva última obra: Cròniques del déu coix.
Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos. La Magrana, 2002
Només algú com Joan-Lluís Lluís, nascut a França i de nacionalitat francesa, però reclamant-se d’una altra cultura, podia mostrar-se tan despietat amb l´autoproclamat «país dels drets humans». Manipulació de la història, rentats de cervell, matances i colonitzacions, política totalitària de destrucció lingüística, aquest llibre és un catàleg esfereïdor que no deixa gaire lloc als dubtes: França és un engany. Joan-Lluís Lluís no ha trobat ningú més per confiar-se que el seu gos, un bastard tafaner que li sap portar la contrària. L’autor el sabrà convèncer? Llegiu aquest llibre i ho sabreu. Però atenció: és probable que mai més no pugueu passar la frontera del nord sense un petit calfred. Potser un calfred de disgust. Eva Serra. Revista Benzina. 8 de maig de 2001
El dia de l'ós. La Magrana,2004
Si hagués de qualificar aquesta novel•la amb un adjectiu ho tindria claríssim: tel•lúric. És una novel•la rural en la qual tan important és allò que es diu com allò que no es diu, perquè el silenci dels vilatans és tan o més informatiu que els mots que diuen. (...)
La prosa de Lluís és àgil, cristal•lina, concisa i detallista, no és ni senzilla ni bigarrada sinó dúctil, la qual cosa no és fàcil d'aconseguir. Per tant, podem dir que al darrere hi ha un treball d'estil meticulós que dóna com a fruit la representació de l'univers fascinant i terrorífic que embolcalla la protagonista. Bona prova d'això és que, malgrat l'extensió escassa del llibre (110 pàgines), la densitat de la prosa fa que sembli més llarga, que hi hagi més descripció i més acció. Som, doncs, davant d'un escriptor amb majúscules. Elsa Álvarez Forges al bloc www.llibresperllegir.cat el 17 d’agost de 2011
Aiguafang. La Magrana, 2008
Aquest llibre és, essencialment, una història d'amor. Amor com a redempció. Ja sé que és un concepte cristià i que no és moda, però existeix. L'amor fa sortir els personatges de la rutina i els fa actuar per salvar-se. Perquè volen salvar-se sense renunciar a allò què són, un fet essencial en el procés amorós.
Sé que hi ha molta foscor en la novel•la, però, per mi, és una història bastant positiva, perquè els personatges, que es troben a les acaballes, poden provar de fer millor la seva vida, gràcies a l'amor, com en el noranta per cent dels llibres, films i cançons que es fan. Joan-Lluís Lluís a Vilaweb, 3 d’octubre de 2008
Les cròniques del déu coix. Proa, 2013.
El déu coix és Hefest, déu del foc, únic supervivent de la llarga saga de déus grecs que van atemorir als humans abans que arribés, en diverses variacions, el déu únic. L’acompanyarem, en temps present, en la seva supervivència a través dels segles. Una supervivència marcada per una necessitat concreta que l’obliga a barrejar-se amb uns humans que detesta. Un argument molt original que Lluís recrea amb un gran desplegament de recursos literaris. Sembla com si s’hi hagués divertit molt. Nosaltres també.