Presentació del nou llibre de l'Albert Mestres
Text d'Albert Mestres
El protagonista de la sessió del dia 8 seran l'Albert Roig i el seu recull La tempestat. Sóc conscient que la lectura no és fàcil, sobretot quan s'endinsa en la xarxa de referències literàries. Recordeu la consigna del nostre club: llegir sense por i donar respostes als interrogants des de la pròpia creativitat. La bona poesia és una invitació al joc, a la interactivitat. No cal copsar-ho tot, s'ha de gaudir del que ens proporciona el nostre propi món interior, pescar les sensacions, les associacions d'idees, les imatges, la sonoritat. Per sort, l'Albert hi serà per aclarir-nos els detalls que més ens neguitegen.
Plaguejo amb la vella regna de la paraula –flor tendra, dejuna de la primera nit, la saliva i la pubertat, fréstega. Des del doll de l’espill em mires. Rostre, meu. Com podré oblidar-te? Vam ser plegats i vaig cantar-te i no et coneixia fondo encara. Érem tan jóvens. I ara et retrobo al vidre fosc de la taula. Els teus ulls, el teu record, com una constel•lació. Aquell encís, la pàtina d’idealitat que t’ennoblia són ara pells de taronja, pinyols, excedències de vida encara per desparar, fetes malbé, despulles, al serení. Els ossos esblaimats de sal i sols, asclada, la barca es podreix, la closca morta de la tortuga escopida a la platja, els sols, els urubús, les mosques li han buidat els budells com si fossin records pudents. Un gos mort, cucs. (Albert Roig. La Tempesta)
Però el mateix dia aprofitem per presentar el meu últim llibre, dins la mateixa col•lecció que el de l'Albert, aparegut el setembre passat. És un llibre que he escrit més o menys entre el 2000 i el 2010. Bona part, doncs, contemporani del anys de vida del nostre club. Molts dels poemets de la Taula periòdica els vaig escriure a Caldes, i alguns dels sonets també, altres a Swansea, Annakmakherrick (Irlanda) o Barcelona. Els sonets pretenen (molta pretensió!) ser una mena de retrat del món, el meu, és clar, una mena de petit compendi per a ús de despistats i irònics, altres vegades producte d'un esforç de comprensió emocional.
80
Hegemònic duri
termòmetre de l'amor
fins dalt de mercuri
81
Titl·la el meu cor:
que el desamor no s'instal·li
tòxic com el tal·li.
La part d'El cranc respon a una lliure circulació pels viaranys del meu cervell o pels poemes d'altres autors, sovint de cultures allunyades, sense que n'esdevinguin una referència.
DE XEN ZIANG
Davant, no veig els del passat,
ni darrere el que han de venir.
Veig la llunyana immensitat
i ploro sol a mig camí.
La part de la Taula periòdica és la més lúdica, els poemets, en forma de haikús més o menys, són com tirades de daus amb les paraules en comptes de números.
Albert Mestres
El dimecres 13 de novembre a les 19h a la Central del Raval de Barcelona es farà la presentació de Nous juntament amb el nou llibre de poesia de l'Antonina Canyelles La duna i la cascada. Aquests dos llibres són germans, no especialment per l'estil i el contingut, sinó perquè en la seva singladura editorial sempre han anat junts. Es van presentar junts a l'editor i a partir d'aquí han compartit el mateix camí fins a l'aparició a la llum pública.
Comentaris
Hola,
no em vull perdre els poemets de la Taula Periòdica! Pels tastets que ens ha fet la Mercè i ara tu, Albert!
Per defecte professional, sóc Química i ara professora d'aquesta matèria, aquests poemets serán un recurs més en les meves classes. Fins ara, pre treballar la taula periòdica, he utilitzat un poema de David Jou, La cançó dels elements, d'una sèrie de dibuixos de TV3 i algun recurs de collita pròpia, com ara fer-los fer el seu nom i cognom amb els símbols dels elements o una mena de taulaperiòdicagrama.
M'han agradat molt els que he llegit aquí i penso que m'ajudaran a motivar als meus alumne utilitzant recursos fora de l'habitual, sobretot en aquesta matèria, que veuen tant llunyana i que, al cap a la fí, tot es pot reduir a la química.
Sempre els pregunto què creuen què és la química. Rebo sempre les habituals respostes: una cosa molt tòxica, perjudicial pel medi ambient, contaminant,... la meva finalitat és intentar fer-los adonar que tot és química. En una ocasió, el típic bromista, em va respondre: LA QUÍMICA ÉS UNA MERDA! I la meva resposta va ser: TENS RAÓ, LA MERDA TAMBÉ ÉS QUÍMICA.
Anna Macias