Tocant de peus al cel. Pere Calders: imaginació i realitat.
Aquest és una exemple de la faceta de dibuixant de Pere Calders. Ell i en Tísner van col•laborar al setmanari satíric, republicà i anticlerical L’Esquetlla de la Torratxa, publicat entre els anys 1872 i 1939. Com veieu són dibuixos que es podrien publicar ara mateix.
Per una visió general, molt completa, de la vida i obra de Pere Calders, teniu aquesta fantàstica web creada per l’Institut d’Estudis Catalans i la Universitat Autònoma de Barcelona.
Imatges i paraules de Pere Calders: Una invasió subtil
Però si voleu escoltar el propi autor com parla de la seva obra us penjo una entrevista de la Sílvia Cóppulo a Catalunya Ràdio. És l’any 1993 i ja parlen de la crisi i de la decadència europea. Calders ja se n’adonava fa 20 anys de la magnitud d’aquests canvis. Si l’hem llegit no ens sorprendrà el seu sentit de l’humor, tan característic, com quan a la pregunta de si està al cas de l’actualitat ell respon que cada dia compra quatre o cinc diaris i que quan els ha llegit tots, ja no entén res. És una hora de conversa amanida amb la lectura de contes seus, entre ells, “L’arbre domèstic” de Cròniques de la veritat oculta. Calders, que es defineix com un optimista carregat de pors, té en aquesta entrevista més de 80 anys però escriu, parla i viu amb el mateix esperit de quan era jove.
1993. “Personal”. Sílvia Cóppulo entrevista Pere Calders
Tornem a acabar amb un altre conte breu. Molt breu.
Nota biogràfica
Em dic Pere i dos cognoms més. Vaig néixer abans d’ahir i ja som demà passat. Ara només penso com passaré el cap de setmana.