Narcís Comadira: 2 de març
La propera lectura del club serà l’últim poemari de Narcís Comadira, Llast (Edicions 62, 2007). Ja tenim confirmada la presència de l’autor. La trobada serà el divendres 2 de març a 2/4 de 8 del vespre.
Narcís Comadira (Girona, 1942) és poeta, pintor, traductor, dramaturg, gastrònom… un artista en tots els sentits.
El programa del Canal 33 Ànima li va dedicar un breu reportatge de cinc minuts que crec que ens pot servir molt bé d’introducció. Parlen de Comadira, per exemple, el cuiner Joan Roca, que ha creat un plat dedicat al poeta, l’escriptor Josep Maria Fonalleras, amic i deixeble de l'artista, la crítica literària i companya de Comadira, Dolors Oller o el profesor de Comunicació Esteve Miralles que declara que “Comadira és el pitjor pessimista del món, però sempre et dóna munició, munició per tirar endavant”. Un passeig per la ciutat de Girona amb la veu de Cristina Cervià recitant versos del poeta, ens transporten al paisatge originari de l’autor.
Si disposeu de més temps, trobareu molta i molt bona informació en l’homenatge que Vilaweb ha fet al poeta, en motiu del seu setantè aniversari. Una bona selecció d’imatges, on coneixem el Comadira pintor, entrevistes i un videomuntage elaborat per Josep Porcar a partir del poema Ponentada gran.
Llast és un recull dels poemes que Comadira havia escrit en els cinc anys previs a la seva publicació. És doncs, de temàtica molt diversa. Perquè el tasteu una mica us escric un poema dedicat al fill de Francesc Parcerisas, poeta que vam tenir amb nosaltres. Diu l’autor que aquest poema “va ser la meva resposta a un encàrrec per a la col•lecció de poesia infantil…”En Pol dorm” és per en Pol Parcerisas, que dormIa compulsivament, amb el cap a la falda del seu pare, en la sobretaula inacabable d’un sopar literari a Esporles.”
EN POL DORM
Fràgic carneta dolça
-galta, peluix de préssec-
que et confies al son,
Nen,
no encara noi, en tu
com bull la sang lletosa,
àvida de cremar. Com bull
també la llei, la vida.
Ella et vol i t’hi dones.
Rendit, frueixes la fatiga,
tot tu desfici inconscient.
Ara que a fora borden
tots els cans furiosos
i una pluja impensada
cau lenta sobre Esporles,
jo, amb pietat inmensa,
et miro.
Inútilment,
t’envejo, et protegeixo.
Comentaris
prenent un tè bancha, havent llegit els dos poemes: preciosos!
he trobat un sonet que m'ha semblat divertit:
LA BICICLETA
Un matí net de març, en bicicleta,
anava pels camins, enjogassat,
i el brunzir de les rodes musiqueta
feia com les abelles pel sembrat.
Ah! Si una flor trobava, tan grosseta,
per extreure’n el nèctar per fumat...
Dut per les ales de la bicicleta
la colpiria amb mon fibló cromat.
I, de cop, una corba perillosa
i una flor que m’apar meravellosa
i un raig de sol que treu el cap, alat.
Ah! Si aquella botzina sorollosa
no hagués mos dolços somnis es troncat...
Ara, sadoll, jauria en qualque prat
Narcís Comadira 1970
Perfecte!!!!
Després del tastet de vi una bona dosi de poesia.
Més Comadira...
Aniversari amb margarides grogues
(Narcís Comadira)
Fa un any i fa un dia només,
i ni això. Sento ara aquesta joia forta
que, amb neguit i bastarda i amb cor esbojarrat
d'adolescent, pressent per l'endemà trobar-te
nova, absoluta, fèrtil de promeses i afanys,
d'estacions madures, de setembres eterns,
on es confonguin sempre els fruits i les sorpreses,
els records i l'espera.
No fa ni un dia encara,
encara no et conec i et tinc sabuda i vista
i et desitjo de sempre. Cada dia és més clar,
cada dia la sang s'incendia i fulgura,
i la carn és més carn perquè sap que vindràs.
Fa un any, només un any i et conec des de sempre.
De la vida n'has fet un jardí de delícies:
Tenim mil anys encara, i aquestes margarides.