Club de Caldes de Malavella

FANTÀSTICA, MARTA!!!

Ets la crak dels enigmes.

Un últim paràgraf per acomiadar aquesta "Dona justa":

"Hi ha persones que són capaces de xuclar, amb una mena de força salvatge i primitiva, tot alló que en el seu voltant representi la vida, tal com fan a la jungla certes lianes que absorbeixen la humitat i les substàncies nutritives del terreny i les hi prenen als arbres enormes encara que siguin a centenars de metres de distància. Aquesta és la seva llei, la seva peculiaritat. No són dolentes, simplement estan fetes així... Amb una persona dolenta, sempre s'hi pot discutir, tal vegada es pot apaivagar, o es pot dissoldre a la seva ànima el motiu dels seus patiments, allò que els fa cercar venjança dels altres, de la vida. Aquestes persones són més venturoses... Però n'hi ha d'una altra mena, semblants a les lianes, que no són malicioses, simplement s'arrapen al món que les envolta amb una set mortal i insaciable i en xuclen tot l'energia vital. Una persona així pateix una fatalitat primitiva i bàrbara. És rar trobar-ne entre els homes... Entre les dones ja és més habitual. La força que irradien és capaç de neutralitzar les ànimes més resistents..."

A veure quin serà el primer enigma...

Quina vergonya... Ara que expliques això de la pastisseria i la cinta lila... Si l'he llegit, aquest llibre! Fa uns quants anys, ja, però no l'he reconegut fins que he llegit això de la cinta. Ara ho tinc molt clar: és "La dona justa". Boníssim i recomanadíssim.

Hola, enigmeres i enigmeros... Veig que o la cosa està molt complicada o es que no esteu per la labor...

Us poso algun paràgraf més, a veure si us animeu una mica.

"Si hagués de confessar això amb tots els pèls i senyals al confessionari, no em veuria amb cor de trobar les paraules escaients. Però ell no ho ingorava, ho sabia sense que calguessin les paraules, i jo també, ho sabia per dins, sense poder-ho formular amb els mots adequats , perquè en aquella època encara no tenia prou vocabulari per expressar els fets de la meva vida... Els mots justos arriben més tard i se n'ha de pagar un preu molt alt."

"Deu no perdona aquestes coses. No es pot estimar amb premeditació, amb segones intencions."

"Què passa a l'ànima quan algú s'enamora?
A l'ànima, no hi passa res. Els sentiments no es manifesten a l'ànima. Segueixen un curs diferent. Però poden transvasar a l'ànima, tal com una rubinada nega la llera del riu.
I una persona intel·ligent, assenyada, pot aturar aquesta rubinada?
La raó no pot posar en marxa ni aturar els sentiments. Però els pot regular. Els sentiments, quan es tornen un perill personal o fins i tot públic, es poden engarjolar en una gàbia.
Com un puma?
Com un puma. Allí dins, el pobre sentiment comença a donar tombs, a rugir, a reganyar amb els ullals,a mossegar els barrots... però al final, esgotat, li cau el pèl i les dents, envelleix, es torna trist i s'amanseix. Això sí que és possible... N'he vist algun cas i sempre és obra de la raó. Es pot domesticar, amansir els sentiments. Però, és clar que no és bo obrir la porta de la gàbia abans d'hora. Perquè el puma en sortiria i, si no és encara prou dòcil, podria causar molts disgustos."

Què us ha semblat? Us transcriure la contraportada del llibre que a mi, personalment, m'agrada molt. És d'aquelles sinopsi que fan que no et puguis resistir a la lectura de l'obra:

" Una tarda, en una elegant pastisseria de Budapest, una dona explica a una altra dona com un dia, havent trobat a la cartera del seu marit una cinta lila, es va adonar que a la vida d'ell hi havia, i potser hi ha encara, una passió secreta i ardent i com, d'ençà d'aleshores, rpova debades de reconquerir-lo.

Un vespre, en una cafeteria de la mateixa ciutat, l'home que va ser-ne el marit explica a un altre home com va esperar durant una pila d'anys una dona que era la seva raó de viure i com, havent-se divorciat de la primera esposa, s'hi va casar i a continuació la va perdre per sempre.

A trenc d'alba, en una pensió de Roma, aquesta darrera dona explica al seu amant com ella, minyona de comarques, va aconseguir casar-se amb un home ric i com a la passió amorosa es pot trobar ràbia, ressentiment i clams de venjança."

Vinga, si no ho endevineu abans de la trobada del Club, us donaré la resposta a l'enigma divendres...

Continuo a les fosques. Ara mateix només em ve un escriptor hongarès al cap però no sé si parles d'ell: en Sándor Márai. Vaig bé?

Amb en Lluís Llanch cantant-me a cau d'orella estic rellegint la meva obra enigmàtica per oferir-vos algun paràgraf mes.

Abans però, us haig de dir que en Joan Oltra ja ha endevinat l'autor...

"Pot ser hauria de començar per aquell dia que em va presentar el seu amic Lázar, l'escriptor. N'has sentit a parlar? N'has llegit les obres? A hores d'ara ja les he llegides totes. Com qui diu, vaig furgar els seus llibres, com si hi hagúes d'haver un misteri amagat, que també fos el misteri de la meva vida. Però no hi vaig trobar cap resposta, en els llibres. No hi resposta per aquests secrets. És la vida mateixa que els respon, i de vegades de manera sorprenent."

"Fa una estona m'has preguntat si l'estimava. Vaig patir molt al seu costat. Però sé que el vaig estimar i fins i tot sé el perquè... Perquè era un home trist i solitari, i no el podia ajudar ningú, jo tampoc."

"Dius que l'amor ni es pot ni s'ha d'entendre? T'equivoques, estimada. Jo també ho dia això, durant una pila d'any, clamava al cel aquesta premissa, a manera d'acusació. D'amor, o n'hi ha o no n'hi ha. Què ens queda per comprendre? Quin valor té un sentiment humà que al darrera amaga intencionalitat i premeditació? Mira: quan una es fa gran, s'adona que tot es pot mirar des d'una altra perspectiva, que s'ha d'entendre tot, que s'ha d'aprendre de tot, l'amor també. Si, sí, no cal que bellugis el cap, no cal que riguis! Som humans, i el nostre enteniment filtra tot el que ens passa. Els sentiments i les emocions poder ser suportables o insuportables en cas que hagin passat o no pel sedàs del nostre enteniment. No n'hi ha prou d'estimar."

"Tenim tendència a pensar que els afers que ens afecten personalment i íntimament són esdeveniments d'abast mundial. "

Com que la Marta ha demanat una pista concreta us diré que aquesta obra va estar publicada per primera vegada el 1941. El seu autor va nèixer en una petita ciutat hongaresa i amb les seves armes va lluitar contra les dictadures feixista i leninista. Es va haver d'exiliar a Suïssa i a Itàlia. Finalment va arribar com a emigrant als Estats Units, a on va tenir un tràgic final.

Ara ja teniu moltes pistes...

Hola, avui que tenim festa aprofito per donar-vos una altra pista... Ja veig que no us acabeu d'animar a dir alguna cosa. A veure si el dia de la trobada del club ja heu resolt aquest enigma...

Bé, us donaré dues pistes:

- No fa gaire temps un altre club de lectura de la província de Girona va llegir i comentar aquesta obra.

- L'any passat l'Eduardo Mendoza va fer l'adaptació teatral.

Què? Us ajuda una mica més?

Avui no poso cap paràgraf, hem de pujar a St. Maurici!!!!!!!!!!!!!

Crec que necessitem més pistes. Per exemple: es tracta d'una novel·la escrita recentment o ja té uns anyets?