Incerta glòria i vacances
L'Albert ens ha preparat un text d'introducció a la novel·la que llegim aquest estiu. Ja hem decidit el dia de la trobada, serà el divendres 30 de setembre a 2/4 de 8. Ens hi acompanyarà la Maria Bohigas, directora de Club Editor i néta de Joan Sales. Tot un privilegi.
Joan Sales (1912-1983) no es caracteritza precisament per la seva llarga obra literària, malgrat que la seva vida professional va girar al voltant de la literatura. A més de la novel•la que llegirem aquest estiu, Incerta glòria (diverses redaccions i revisions fins a la definitiva del 1969), va publicar un llibre de poemes, un recull de cartes enviades a Màrius Torres i diverses traduccions. Tanmateix, per a mi, Incerta glòria no és solament, junt amb el Pelegrí apassionat de J. Puig i Ferrater, una de les millors novel•les sobre la guerra civil a Catalunya, sinó una de les millors novel•les del segle XX directament. Penso que ha de figurar perfectament al costat dels monuments de Céline, Mann o Faulkner, per citar-ne alguns. La crítica, crec que erròniament, ha posat en relleu sobretot el caràcter “de veritat” d'aquesta novel•la, el desig de testimonialitat que la impulsa. Miopia. La literatura és paradoxa i el grau “de veritat” que és capaç de transmetre una obra literària no procedeix del desig que tingui l'autor d'acostar-se a una veritat i expressar-la, com tristament saben massa bé els historiadors i assagistes, sinó de les potències artístiques que un autor és capaç d'abocar en una obra. I aquesta és la gran veritat d'Incerta glòria: la seva riquesa literària en tots els aspectes i nivells és tan gran que la converteix en “veraç”.
Albert Mestres
També us deixo dos enllaços a la revista Lletra, un sobre l'autor, Joan Sales, i l'altre sobre l'obra. Per si voleu ampliar informació.
El bloc tanca per vacances. Tornarem el setembre. Bon estiu i bones lectures!
.
Comentaris
Ja s'hi val, no?
Bé, haig de dir que tenia moltes ganes de llegir aquest llibre per les bones opinions que havia recollit de les persones que l'havien llegit. Així que el vaig agafar amb moltes ganes...
L'espectativa era massa alta perquè, tot i que m'ha agradat la forma en que està escrit i que en cap moment he pensat deixar la seva lectura, aquesta història no m'ha atrapat, tenia ganes de saber com acabava però no m'ha emocionat.
Sí que he trobat que és una obra de fragments deliciosos i imatges fantàstiques i que descriu situacions sorprenents, algunes pel seu to quotidià dins d'una sitaució de guerra i d'altres per la seva crudesa.
Tinc tot el llibre senyalat amb paràgrafs que m'han encantat. Us aniré posant alguns a veure si a vosaltres també us han cridat l'atenció:
"És el que deia un dia el nostre comandant: Que els comissaris no ens emprenyin més i ens deixin fer la guerra en pau"
"La compassió em revolta. És una manera covarda que ha inventat la gent per expressar el su despreci i a sobre sentir-se bons."
"Potser la passió és un misteri de crueltat, cap plaer comparable al de fer sofrir l'ídol per venjar-nos de l'adoració que ens inspira!
"Hi ha coses que estarien molt bé si no estiguessin tan malament"
"La guerra té coses ben desagradables. Si un hi matés algú a qui tingués tírria. O potser més val així: també moriríem tots un dia o altre encara que no hi habués guerres; el mal no és, doncs, que ens matem els uns als altres, sinó l'odi. Matem-nos, ja que és el nostre deure, però sense odi. És alló que deia una vegada en Soleràs: matem-nos com bons germans"
Ja veieu que la novel·la dona per molt... He trobat molt curiós que en Joan Sales fa servir moltíssim algunes paraules poc usuals com ara: capaltard i gatameus... Hi ha alguna altra que no recordo, ja buscaré...
Una altra curiositat, Soleràs és el nom d'un petit poble molt proper a Lleida...
caram!, he pensat al llegir el comentari de l'Albert, ho subscric tot. És la meva NOVEL·LA, i no per la seva veracitat, que també, sinó sobretot pel seu estil literari, pel seu català, per la riquesa del llenguatge, per la seva sensibilitat, les seves imatges, descripcions, el ritme que té, la manera de transmetre el seu coneixement, la seva crítica a la guerra, el seu punt de vista... Vaja, que em fa molta il·lusió poder-la tornar a llegir, després d'anys, i amb una edició nova -del 2010, amb pròleg de la Núria Folch, la dona d'en Joan Sales-. Estic convençuda que en Joan Sales, com a editor, va millorar l'obra de molts dels escriptors catalans il·lustres dels quals va publicar la seva obra. Em farà molta il·lusió conèixer una néta seva!