Bonsai de Nadal
El llibre de Joaquim Carbó Bonsais de paper (Edi-liber, 1993) va ser el que va inspirar el nostre premi de Microliteratura, del qual ja portem vuit edicions. Ara estem preparant la propera, aviat en tindreu notícies. Bonsais de paper és un text que es pot dividir clarament en dues parts. La primera són microcontes, relats molt curts, de menys de deu línies. La segona és un experiment literari que Carbó elabora a partir del conte tradicional Els tres pèls del Diable. Comença escrivint un conte molt curt i, com quan es cuida un bonsai, el canvia de test, l'adoba, el rega i el van fent créixer fins que arriba a tenir més de cinquanta pàgines.
Aquest és el segon conte que trobem al llibre. Un conte de Nadal molt particular, com tots els relats que trobem en el recull que us recomano, amb molt sentit de l'humor, irònics, alguns força irreverents.
PER NADAL, TOTS A CASA
S'han reunit al voltant de la taula de Nadal a casa del vell, un guàrdia civil retirat. Al penja-robes del rebedor, al costat del pessebre, deixen les eines de treball per estar més còmodes. El noi gran és mosso d'esquadra, casat amb una municipala; la mitjana vigila un banc i festeja amb un ertzaintza que ha vingut de permís; la petita treballa en la seguetat d'uns grans magatzems i ha portat el policia nacional que li fa l'aleta. El vell s'emociona: si els pogués veure el seu pare, un guàrdia d'assalt a qui van sancionar acabada la guerra!
I ara una història nadalenca més tradicional. És el final de Smoke, una pel·lícula de la que ja us havia parlat. De fet, veureu un fragment en què els dos protagonistes miren les fotos que us vaig comentar en una entrada anterior. Un magnífic i emocionant conte de Nadal de Paul Auster.
Bones festes!