Fotografies de la trobada amb Albert Pijuan
Aprofito el post per a incloure un poema del llibre de l'Albert Pijuan Cosmogonia Falorniana, Ajuntament de Calvià, 2010 (Premi Rei en Jaume de Poesia en Català, 2009).
Vida al buit
Quatre canyes i dues veles, m’espera al cap del camí;
dos mil metres de caiguda, diu que ho farà sí com sí.
Jo li prego que no ho faci, li dic que em fa patir,
si les ales no se li inflen no el vull pas veure morir.
[Més fluix]
Ell sua, i albira
la pendent del precipici.
Li ho prego, “Siusplau Dídac!”,
Ell me’n fa cas omís.
Ja corre…embranzida…
no puc, ai las, no puc!
[Fort]
Pel marge que s’esfondra, jo que hi corro amb els ulls xops.
Ja me’l veia jo tot mort i va i me’l trobo com un corb:
en Dídac sobrevola les Valls dels Maniqueus.
Contra tota expectativa en el buit també hi ha vida
i qui digui el contrari digues-li: “Mira als teus peus”.
I, per acabar, l'inspirat tema Caminant de Roger Mas del seu treball Les cançons tel·lúriques (2008) que va ser, juntament amb la pel·lícula El cant dels ocells d'Albert Serra, una de les influències de Pijuan a l'hora d'escriure Comogonia Falorniana.
Comentaris
ejeje, és bruuuuttttttaaaaaal Tabula Brasa !!!
Et trinxa tot el que hagis anat suposant com a final !!
Doncs vinga...
Poseu-vos en la pell d'una noia que ha preparat un sopar per conèixer els pares del vostre xicot. Us heu esmerçat molt, heu comprat productes de primera qualitat i us heu passat el dia a la cuina. Els nervis i el neguit per produïr una bona impressió us governen. Quan per fi apareixen els convidats ho fan acompanyats d'um mim que sembla que només vegis tu i els teus sogres parlem com dos autòmats fent servir un llenguatge perfecte i menyspreant tot el que veuen o senten. L'Olivia, la protagonista pensa que la situació la redreçarà el seu estimat però... s'equivoca...
Per si les mosques us transcriure la ressenya de la contraportada de l'obra:
"El somni de la raó produeix monstres. O, dit d'una altra manera, els somnis dels monstres estan carregats de raó. Un sopar familiar qualsevol, com el que organitza en Lluc per presentar als seus pares l'Olivia, la xicota, pot desembocar en l'horror si se'n tenen arguments favorables. Només cal una premissa tergiversada o un desviació mínima en la cadena lògica perquè el discurs de la mort i l'extermini ens sembli justificat, i, per tant, necessari. El deliri raonat, quan s'enfronta a la nuesa de la bona voluntat, és com el llop acorralant la caputxeta sense caçador. O com els sobres de l'Olivia enfrontant-se a la benevolència de l'Olivia. "
No us desanimeu. Es llegeix ràpid i és molt entretingut, rar, però entretingut.
:)
Mila, ens fas una petita ressenya de "Tabula brasa" per penjar al bloc?
Gràcies
Aquest cap de setmana he acabat de llegir l'obra de teatre de l'Albert Pijoan "Tabula brasa". A mi m'ha enganxat, ara, si la Simona tenia una explicació lògica aquesta no en té cap, crec que enganxa perquè o bé pensen "què més pot passar, ara?" o "segur que al final tot encaixa"...
Vaig comentar amb una altra membre del club que aquesta obra em semblava absolutament surrealista i en va dir. " Amb lo bé que parla aquest noi i lo normal que sembla...". Em va encantar!!!
Li vaig preguntar a l'Albert Pijuan com havia anat l'estrena de l'obra i em va contestar això:
"Pel que fa la Simona, va tenir una rebuda extraordinària a Esparreguera. Ens vam sorprendre tots, l'Albert el primer. Tinc ganes que la veieu. L'Aina està sobrehumana."
Ostres, sobrehumana. Tinc moltes ganes de veure-la!
Quina bona notícia!!!
Sí o què?
Així ja podem començar a preparar una bona vetllada... i fer el gin-tònic a la terrassa del Secret...!!!
Break a leg per l'Albert i Cía !!!!
Al maig 2012 ens veurem a la Planeta SIMONAAAA