en aquestes fotografies em veig més bonica que no em sentia aleshores.
El títol del post és la primera frase de "La noia del ball". Obro així aquest espai amb documentació sobre Jordi Coca i la seva novel·la. Aquesta vegada tindré poca feina perquè ja l'ha feta el propi autor. Us passo la seva pàgina web. Hi trobareu molta informació: biografia, entrevistes, fotos, crítiques...
Per anar obrint boca...
Comentaris
A mi també m'ha agradat molt el llibre. Vénen ganes de tornar a llegir "Sota la pols". Ànims, que només queda una setmana!
a mí m'ha agradat molt la noia del ball, tinc ganes que arribi el dia 11 !
"De vegades me n'anavar a caminiar fins a la cala petita, mirava una estona les onades que mullaven la sorra o després trescava fins a la torre dels moros, on sentia el vent a la cara, estiva els braços i alçava el cap per notar el sol als ulls. M'agradava la olor intensa, càlida i seca de la farigola, m'agradava el brunzir vibrant de les cigales, la salabror de la mar, el silenci i aquell cel tan net. No volia pensar en res, en res de res..."
Aquesta és la descripció d'un moment ideal, al capvespre d'un calorós dia d'estiu o d'un assoleiat matí d'hivern, un bocinet de felicitat.
Quina sort que tenim, no trobeu? Un club de lectura en què no només gaudim de lectures molt suggerents, sinó que a més tenim el luxe de poder conèixer l'autor, i autors als qui hem de reconèrixer un gran ofici -l'Antonina, la Dolors Borau, l'Elies i ara en Jordi Coca, qui encara no conec per fer poc que estic al club-.
Mercè, felicitats per aquest bloc. Les fotos molt xules. Ja estic immersa amb La noia del ball!