Fotografies de la trobada del club: Joan Cavallé
Aquí hi trobareu les fotografies, més o menys mogudes, de divendres.
Aprofito per reproduir alguns fragments del llibre de Joan Cavallé "El cap ple de formigues" que ha editat l'Albert Mestres a Editorial Rema aquest mateix any. Són peces breus que ens ofereixen una visió diferent de les obres dramàtiques més tradicionals. Escenes impossibles, microteatre, històries insòlites o inquietants...
BIG BANG
Fosca total.
Silenci.
De sobte, un soroll, molt augmentat de volum, d'un paper esquinçant-se. Alhora, la foscor es trenca, de dalt a baix, per una escletxa irregular que ocupa el mig de l'espai.
Una claror vivíssima penetra a través de l'escletxa i posa en evidència allò que fins ara no es veia.
La sala de teatre és completament buida.
Un que m'agrada especialment:
"Un estol de peixos grocs amb ratlles negres irromp a la sala. Sense desfer en cap moment el grup, es mouen en diferents direccions, buscant una sortida. Passen per entremig de les cames dels espectadors, pugen fins al sostre, ressegueixen tot el perímetre de la sala per la banda més alta. En adonar-se que un dels espectadors badalla, l'estol de peixos grocs amb ratlles negres aprofita la ocasió i s'escapoleix per aquella boca. "
LA VÍCTIMA
Li clava setze punyalades una darrera l'altra. La VÍCTIMA s'ho mira distant, com si allò no anés amb ell
EL TRET
Se sent un tret. Tots queden paralitzats. El segon per l'esquerra, però, cau a terra, insolidari.
Comentaris
Aquestes històries insòlites -el tret, la víctima...- m'han agradat moltíssim, són d'un humor negre fantàstic i inevitablement m'han recordat als contes d'humor/horror de Tim Burton, del seu llibret "la trista mort del noi ostra", que us recomano si no l'heu llegit i si us agraden les històries estrafolàries, i un tan macabres..., però alhora entranyables.