És sorprenent el fet d'una cirera, amb Àngels Gregori i Mario Obrero

Al voltant dels poemes de Vicent Andrés Estellés, aquest espectacle on la paraula i la música són les protagonistes ofereix una visió propera dels paisatges i el vocabulari més representatius del poeta. L’alfabet de la infantesa, la reivindicació -per sobre de tot- de la alegria com un dret universal, la censura, la llengua, el poble, la resiliència, el país. Al capdavall, l’exaltació de les coses més senzilles, com la primera dent d’un infant o el sorprenent fet d’una cirera.

Els dos poetes transiten pels versos d’Estellés al llarg d’una hora convidant-nos a caminar en un passeig que va de l’Horta a la ciutat de València, per una pàtria com un gra d’arròs inflat, des del balbuceig de les primeres paraules fins a l’inventari d’uns carrers i uns amors; d’una València cantada sense solemnitat, de forma humil. Un catàleg de meravelles -des dels bancs de l’Albereda fins al cine Metropol, passant per tramvies grocs i solars de pedra-. Una cartografia emocional feta de records i evocacions, una aposta revolucionària i radical per explicar la col·lectivitat des de la intimitat, com descriure un país i les seues gents des del buc d’una escala. La possibilitat de l’amor enmig de la derrota i la resistència on la veu d’un jo esdevé un tots.

Un viatge amb poemes escollits des d’una visió personal amb vocació d’apropament universal: des de Lorca a Whitman, d’Ovidi Montllor a Patti Smith, de les sitges de Burjassot al Chrysler de Nova York, el crit i la veu d’Estellés troba els seus companys de viatge en un diàleg on tot conflueix en una conversa de tu a tu on la paraula poètica esdevé un espai col·lectiu.

Activitat organitzaza pel Servei de Biblioteques de la Generalitat i la Institució de les Lletres Catalanes dins dels actes commemoratius de l'ANY VICENT ANDRÉS ESTELLÉS.