Poemas impersonales

Resum:

Amb aquest poemari, escrit en gran mesura el 1911, Juan Ramón Jiménez va més enllà de la melanconia que havia caracteritzat la seva obra fins aquest moment i inicia l'estètica sòbria que més endavant denominarà “poesia nua”. El llibre incorpora nous accents del poeta i constata un peculiar desdoblament d'identitat, que desenvolupa tons d'inspiració ben diversa.