Bromistes, tramposos i mentiders

Comentari:

A la dècada de 1920, mentre les avantguardes literàries recorrien Europa, Massimo Bontempelli va posar les bases teòriques del realisme màgic, una literatura que reivindicava el joc i la imaginació com a eines per a expressar allò que bategava sota la vida moderna. Aquestes idees van deixar una petja profunda en la tradició contística catalana, prou avesada a les facècies esbojarrades i a les situacions extravagants. També van esperonar la llibertat creativa d'escriptors com Pere Calders, Francesc Trabal, Elvira A. Lewi, Salvador Espriu o el mateix Ramon Vinyes. Va ser la generació que va esmolar al màxim l'enginy per crear certa narrativa que, tot i que avui sentim molt nostra, durant dècades havia estat totalment invisibilitzada.

Resum:

Antologia del realisme màgic català 1923-1945