L'any 1987 coexisteixen a Olot dues biblioteques públiques: la Biblioteca Municipal, ubicada provisionalment des del 1983 a Can Resplandis per les obres que s'estaven duent a terme al seu emplaçament originari, l'Hospici, amb motiu de la reestructuració del Museu, i la Biblioteca Popular "Jaume Bofill i Mates", que des de la seva inauguració el 1918 ocupava el mateix emplaçament a l'Eixample Malagrida, encara que en un edifici modern de l'any 1967 conegut per a la gent d'Olot com la Casa de Cultura. La primera, més antiga, va ser fundada el 1905 juntament amb un museu, i junts van rebre el nom de Museu-Biblioteca d'Olot. Per tant era municipal i guardava un fons de tipus patrimonial molt interessant. La segona, també antiga però més recent, depenia de la Diputació i la Generalitat i era hereva de la que va fundar la Mancomunitat de Catalunya de Prat de la Riba com una de les primeres biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Populars de Catalunya. El seu fons i els seus serveis corresponien a un tipus de biblioteca pública moderna.

L'any 1987 l'Ajuntament d'Olot va considerar convenient per a la ciutat la fusió de les dues biblioteques i va signar un conveni amb la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya segons el qual es creava una nova biblioteca, anomenada Biblioteca Marià Vayreda, depenent de les 3 administracions públiques esmentades. Es van fusionar les dues col·leccions de documents i els serveis. Però no va ser fins al 1997 que la Biblioteca Marià Vayreda no va tenir unes instal·lacions noves que puguessin acollir conjuntament tot el seu fons.

L'any 1997, a l'edifici de l'antic ajuntament, s'inaugura la nova biblioteca en unes instal·lacions modernes i cèntriques, la qual cosa col·labora, amb l'adequació del vell casal municipal, a la rehabilitació del casc antic d'Olot. Es tracta de 1.300 m2, gairabé en la seva totalitat d'ús públic, distribuïts en 3 plantes i un soterrani, ubicats al bell mig de la població, al carrer Major i a prop de la plaça Major. De l'antiga Casa de la Vila només se'n conserven les façanes exteriors del segle XVIII, i l'interior és totalment nou i modern. Les diferents seccions (sala infantil, préstec, consulta, revistes, reserva, internet) són les habituals d'una biblioteca pública, però amb la particularitat que l'espai interior manté una unitat global. L'element que més identifica l'arquitectura de la biblioteca és la claraboia central que dóna llum a tota l'alçada de l'edifici. La decoració és d'una modernitat clàssica que crea ambients alhora càlids i funcionals.