Quan la música ho és tot

Comentari:

La transcripció daquestes converses va ser aquest volum suculent entre dues visions amb enfocaments en principi allunyats -la del col·leccionista i, principalment, escoltador d’enregistraments sonors davant del músic creador que principalment viu la música entre partitures ("deu ser com el goig i la llibertat de poder llegir literatura estrangera en la llengua estrangera i no pas una traducció", assenyala Murakami sobre qui es relaciona amb la música en llenguatge pautat)- però amb molt a veure i compartir. Encara que Murakami reconegui -amb excés d’humilitat: el pròleg i les introduccions a les diferents converses son magnífics- que fa el paper d’entrevistador les reflexions resultants d’aquests dos artistes són una veritable llaminadura.

Resum:

El melòman i nou etern candidat al Nobel de Literatura, Haruki Murakami i el prestigiós director d’orquestra Seiji Ozawa, dos figures cabdals de la cultura japonesa contemporània van mantenir sis llargues converses al voltant de la música entre 2010 i 2011.