Amb el projecte Promocionem la cultura, fomentem la lectura la Biblioteca aproxima els usuaris al teixit associatiu del municipi i apropa les entitats locals a la Biblioteca, creant un vincle amb la societat blanenca, les seves tradicions i el seu entramat cultural.

 

Periòdicament, convidem una entitat local i realitzem una exposició del fons documental disponible a la Biblioteca sobre matèries concretes relatives a l'entitat convidada. Aquesta mostra la recollim en una guia de lectura que facilitem als  usuaris que vulguin aprofundir en els temes per tal que puguin demanar en préstec o consultar a les nostres instal·lacions els documents.

Les entitats exposen els materials propis a l'espai cedit per la Biblioteca per donar a conèixer els seu funcionament, objectius i trajectòria.

Entitat convidada al maig: Primer Casino de Blanes

Fundada amb el nom de Casino de Blanes, el Primer Casino és l’entitat més antiga de la vila i una de les més longeves de la comarca. La seva fundació, l’any 1854, respon a la creació dels casinos, centres que esdevingueren espais de sociabilitat de les classes benestants. Aquell any, un grup de propietaris i menestrals sol·licità al governador civil de Girona l’autorització per crear una societat que tingués per objectiu “proporcionar als socis un honest esbargiment amb passatemps i diversions admesos en la bona societat”. Els estatuts, aprovats el 3 de novembre de 1854, exclogueren explícitament qualsevol activitat política o religiosa, la qual cosa permeté la convivència entre els diferents sectors socials que integraven l’entitat.

Malgrat la seva fundació l’any, no fou fins als voltants de 1870 que el Casino disposà d'un edifici propi. La construcció, possible gràcies a l’aportació econòmica dels 39 socis fundadors, configurà un espai que esdevingué ràpidament el centre de la vida social blanenca: planta baixa amb salons, cafeteria i billar; primer pis amb biblioteca i una magnífica sala de ball i un escenari mòbil per a representacions teatrals.

El pas del segle XIX al XX significà una progressiva evolució ideològica de l’entitat. Si els primers estatuts havien prohibit la política, cap a finals de segle els debats s’intensificaren. Els joves, des de La Costa de Llevant denunciaren l’anticatalanisme de la junta directiva i amb els anys, l’entitat s’acostà al catalanisme conservador. El 1933, en un context de tensió política es transformà en Societat d’Acció Catalanista i s’adherí a Lliga Regionalista, convertint-se en la seu local del partit.

La Guerra Civil suposà un trencament profund. El 22 de juliol de 1936, les milícies antifeixistes confiscaren la seu, que fou ocupada per la CNT durant tot el conflicte. En finalitzar la guerra, l’entitat la recuperà però hagué d’adaptar-se a la dictadura: els símbols catalanistes desaparegueren i l’edifici patí importants reformes que alteraren la fisonomia original. Malgrat tot, davant l’escàs nombre de socis i el mal estat de l’edifici a la dècada dels seixanta, es decidí derruir l’immoble i fer-ne un de nou amb unes instal·lacions renovades i adaptades a les noves necessitats.

A partir dels anys setanta, l’entitat ha acollit diverses entitats culturals: l’Agrupació Fotogràfica i Cinematogràfica de Blanes, amb el prestigiós concurs Quillat de Plata; la Societat Filatèlica i Numismàtica, que inaugurà la seva seu al Casino l’any 1973; el grup d’havaneres La Flor Blanenca, que hi assajà durant els anys vuitanta. Les tertúlies, des de la colla anar-hi anant dels anys seixanta fins als més recents Amics del Casino, han mantingut viva la conversa i han promogut conferències de caràcter local. Com afirmà Benet Ribas, el Primer Casino de Blanes ha estat i és “un tros de la vida de Blanes”.

Tertúlies literàries del Primer Casino de Blanes

Entre els segles XIX i XX, les tertúlies literàries van ser un dels fenòmens culturals més característics de la societat europea. En cafès, ateneus i casinos, escriptors, intel·lectuals i artistes es reunien periòdicament per conversar, debatre idees, llegir els seus darrers escrits i confrontar punts de vista. Aquests espais de sociabilitat van exercir un paper fonamental en la difusió dels diferents corrents literaris i artístics del moment. A Catalunya, ciutats com Barcelona, Girona, Reus o Vic van viure una autèntica edat d’or de les tertúlies, sovint vinculades a la Renaixença i al moviment catalanista. Els casinos, en particular, es van convertir en els centres neuràlgics d’aquesta vida intel·lectual, combinant l’esbarjo amb la promoció de les lletres i les ciències.

El Primer Casino de Blanes no va ser una excepció. Des de les darreries del segle XIX, les instal·lacions acolliren de manera habitual tertúlies. No es tractava de simples converses de cafè, sinó de trobades on es llegien poesies, es comentaven els llibres del moment i es projectaven iniciatives culturals. Eren esdeveniments molt concorreguts pels socis i sòcies, amb recitals de poesia, interpretacions musicals i, sovint, la representació d’obres de teatre d’autors locals. Aquestes vetllades, profusament cobertes per la premsa de l’època (com La Costa de Llevant o el Distrito Farnense), omplien la sala de ball i convertien el Casino en el focus cultural de la vila.

Gràcies al seu prestigi i a la presència d’estiuejants de la burgesia intel·lectual barcelonina, el Primer Casino va rebre la visita d’alguns dels noms més il·lustres de la literatura catalana: Joan Maragall, Joaquim Ruyra, Ferran Agulló, Josep Cortils i Vieta, Pere Puig i Llensa o Josep Maria de Sagarra.

Bibliografia relacionada

Albadalejo Blanco, Jordi. Associacionisme educatiu i cultural : L’Ateneu Obrer i el Círcol Catòlic de Badalona (1879-1936)

Arrabat, Ramon ; Ferré, Xavier. Ateneus. Cultura i llibertat.: associacionisme a la Catalunta contemporània. Federació d’Ateneus de Catalunya, 2022.
061 ARN

Atheneus : cultura de proximitat. Barcelona: Federació d’Ateneus de catalunya, 2020- Revista mensual

Cao Costova, David. Societat i sociabilitat : El Cercle Literari i els inicis de l’associacionisme recreatiu, cultural polític a Vic (1848-1902). Barcelona : Editorial Afers, 2015
061 CAO

Duch Plana, Montserrat ;Nadal Farreras, Joaquim. Els ateneus a catalunya : sociabilitat i catalanisme popular. Barcelona: Documenta Universtaria ; ICRPC, 2018.
33 ATE

Favà Compta, Maria. L’Aliança i lAteneu Colón : bressols de ciutadania. Barceloana : editorial Afers, 2022
061.2 FAV

Moran Gimeno, Neus. L’espoli franquista dels ateneus catalans (1939-1984). L’Avenç, 2021
946.7 D MOR
 

Activitats programades

Del 8 al 29 de maig, al vestíbul:
Exposició de divers material de l'entitat

Divendres 8 de maig, a la sala d'actes:
Xerrada inauguració de l'exposició. A càrrec de Guillem Martos Oms, arxiver, historiador i vicepresident de l'entitat.

Dijous 14, 21 i 28 de maig, a les 7 de la tarda a la sala d'actes:
Projecció documental: Ateneu, llavor de llibertat( per donar a conèixer l'esperit, trajectòria i realitat del moviment ateneístic, la seva magnitud i importància històriques i el seu paper indispensable com a element protector i estimulant de la cultura catalana)

(pendent data) Jornada de portes obertes al Casino de Blanes. Places limitades. Inscripcions a la Biblioteca
 

Entitats convidades l'any 2025

Gener: La Xarxa solidària
Octubre: Arts Marcials i esports de contacte
Més informació als documents relacionats