Manuel Vázquez Montalbán. Los pájaros de Bangkok
La trobada del club va començar amb la tradicional introducció d’Alfons Brosel per situar-nos en l’autor i en la novel•la.
Lamentablement el títol va ser premonitori a la biografia de l’autor, ja que va morir d’un atac de cor precisament a l’aeroport de Bangkok. Vázquez Montalbán era un gran enamorat de Tailàndia i hi viatjava sovint fins el punt de trobar-hi la mort.
D’altres apunts curiosos van ser la coincidència a la novel•la i al moment actual d’una visita papal i d’unes eleccions, tant l’any 1982 com l’any 2010. Els apunts polítics són constants al llarg de tot el llibre i tracta amb una certa ironia tot allò que té a veure amb el comunisme, ideologia que en un temps havia estat la de l’autor.
Una altra nota curiosa és la menció explícita d’un restaurant de la comarca, concretament Can Borrell de Meranges, molt afamat en aquell moment i que deuria estar encantat d’aquesta publicitat gratuïta per part d’un gastrònom com Montalbán.
La novel•la planteja tres casos per Carvalho: el cas Daurella “toldos y piscinas”, “el asesinato de la botella de champán” i la desaparició de Teresa Marsé. Els tres casos es van lligant durant tota la novel•la tenint com a nexe d’unió Carvalho, el protagonista, tot i que el pes de l’argument se l’emporta la desaparició a Tailàndia de Teresa Marsé, amiga personal del detectiu.
En el fons el viatge de Carvalho representa una fugida de la quotidianitat, una excusa per anar a la recerca de la seva pròpia persona, una manera de trobar-se ell mateix lluny de tot allò conegut i a milers de quilòmetres de la seva realitat.
Els personatges són els habituals de la saga Carvalho: Biscúter, Charo,… Marta Miguel, que simbolitza la dona de barri, feta a si mateixa i acostumada a lluitar i patir per aconseguir molt poc i que d’alguna manera apareixia també a Los Mares del Sur encarnada per Ana Briongos.
Els personatges estan molt ben tramats i es reparteixen en tres grups ben diferenciats:
-la classe baixa, treballadora i desafortunada, acumuladora de desgràcies i amb poc encant personal i físic, l’ase dels cops i els eterns perdedors: Marta Miguel, la seva mare, Archer, els seus pares,…
-la classe mitjana, treballadora i amb seny que alterna els cops de sort amb les estimbades i que exerceix de frontissa entre els dos mons: encarnada pel Sr. Daurella i la seva família i també pel gestor Fuster
- la classe alta, afortunada sempre, encantadora, feliç, guapa i despreocupada que es creu amb més drets que la resta, que no coneix l’esforç ni el desencant, només l’avorriment i que es tractada amb una ironia molt àcida per part de l’autor però que no acaba d’aconseguir substreure-li els seus encants. Encarnada aquí per Teresa Marsé, la seva família i Cèlia Mataix i els seus amics.
Descobrim que Los pájaros de Bangkok està plena de dualitats: entre pares i fills (família de Teresa Marsé, d’Archer, de Marta Miguel, de Biscuter, ...) entre Orient i Occident, entre pobres i rics, entre homes més o menys poderosos i dones objecte, entre la vida i la mort, ...
La tria de Tailàndia com a escenari principal de la novel•la no és casual, arriba un moment que dubtem si estem davant d’uma novel•la de detectius o d’un llibre de viatges. Tailàndia representa per Carvalho-Montalbán la via exòtica d’escapament, el símbol dels desitjos reprimits, la fascinació d’un Orient desconegut però també és el centre d’un turisme sexual sòrdid, misserable i endèmic que l’autor s’encarrega de denunciar a la seva manera, Carvalho tot i ser sexualment molt actiu, queda clar en totes les seves novel•les, no fa ús de cap servei sexual que tothom li ofereix de manera repetida i insistent.
Per acabar trobem un detectiu que fa poc de detectiu, simplement es deixa portar, primer per la família de la Teresa Marsé i després per les pròpies circumstàncies tot esperant que el cas es resolgui per si mateix, com així acaba succeint finalment. Carvalho és l’instrument de Vázquez Montalbán per retratar la societat del moment i els seus personatges.